Airtificial engega els motors

El grup de robòtica, peces i enginyeria busca oportunitats al cotxe elèctric i adopta un perfil més industrial amb el nou conseller delegat

Airtificial forma part d’aquelles empreses amb mala salut de ferro. Des de fa anys ha lluitat contra les adversitats, primer com Carbures i més tard, després de la fusió amb el grup d’enginyeria Inypsa, amb la seva actual nomenclatura. No hi han faltat els enfrontaments entre socis, els canvis accionarials, els relleus a la direcció, les apostes fallides i els girs estratègics. I malgrat tot, es mou. Des de l’any passat té un nou conseller delegat que aporta una visió més industrial i que sembla que ha recuperat la confiança del mercat.

“El nostre focus és en el creixement, sense perdre de vista el deute i la gestió de la tresoreria”, explica el màxim executiu de la companyia, Guillermo Fernández de Peñaranda, un enginyer industrial amb experiència en companyies com Bosch o Thyssenkrupp. L’any passat l’empresa va ser capaç d’obtenir el seu primer resultat d’explotació positiu des que, el 2018, va completar la fusió amb Inypsa. Si no va aconseguir beneficis va ser perquè ha de pugnar amb un deute brut de 88 milions d’euros que confia a disminuir any rere any.

L’empresa també va aconseguir superar els 100 milions d’euros de facturació, fet que suposa igualment una fita. Ho va fer mitjançant les tres divisions que expliquen el negoci. La de robòtica va ingressar 52 milions, després d’elevar un 56% el benefici brut d’explotació. La de defensa, espai i mobilitat, que es dedica a produir peces de cotxes i avions, va arribar als 32,6 milions. I la d’enginyeria, orientada a projectes, especialment a Llatinoamèrica i per a administracions públiques, va aconseguir una xifra de 15,3 milions d’euros.

Fernández de Peñaranda cita Airbus, ITP, Navantia, Alstom,

Bosch, Nexteer i ZF entre les empreses per a les quals produeix peces i projectes. Airtificial busca la “transversalitat”, traslladant les innovacions aconseguides en uns negocis a d’altres, cosa que li permet treballar per a l’automoció, l’aeronàutica, la defensa, el ferrocarril o les infraestructures d’aigua.

La companyia va amb els temps, i el cotxe elèctric i la defensa són dues de les activitats que ara marquen el pas. “Al cotxe elèctric hi han aparegut molts nous components, no només al motor, sinó també als sistemes de refrigeració i bateries, i això genera oportunitats”, assenyala el directiu. És la seva gran aposta de futur. A la producció de peces per al cotxe elèctric s’hi afegeixen els serveis de robòtica intel·ligent, en què Airtificial ofereix el muntatge de cadenes de producció.

L’empresa té plantes a Andalusia i a Castella i Lleó, a més de Manresa. Treballa també per al fabricant català de motos elèctriques Stark Future. Fora d’Espanya disposa de capacitat a l’Índia, Polònia, la Xina i Mèxic, i d’una delegació comercial als Estats Units.

Malgrat el retrocés a la borsa des de començament d’any, el 2023 va ser el segon valor amb més bon comportament entre les cotitzades a Espanya, amb una revalorització del 160%. “La pujada a la borsa és conseqüència de l’estabilitat accionarial i del consell, i també del canvi de rumb, l’aposta per la intel·ligència artificial i el creixement a l’estranger”, assenyala el conseller delegat.

Després de la sortida primer de la família Contreras del capital i després del fons BlackToro, l’accionariat té Leonardo Sánchez Heredero i Ladislao Azcona com els dos socis més implicats en el projecte. El president del consell d’administració és Eduardo Montes, expresident de Siemens a Espanya i de l’antiga patronal de les elèctriques, Unesa. “El grup és ara més d’enginyeria i menys financer”, conclou Fernández de Peñaranda.

Entre els clients de l’empresa hi ha grans grups, com ara Airbus, Navantia, Alstom, ITP i Bosch