“Protegir l’agricultura és protegir el medi ambient”

A les portes de les eleccions catalanes i europees i ja apaivagades –de moment– les protestes agràries que van fer retrunyir els fonaments de tota la Unió Europea, Rosa M. Pruna Esteve reflexiona sobre el futur del sector agrari i ramader. La impulsora i presidenta de l’Associació de Productors Km 0 i expresidenta del sindicat agrari Asaja (Associació Agrària de Joves Agricultors) és dura amb les polítiques actuals, tant autonòmiques com europees, i demana un canvi de rumb perquè el sector pugui tenir unes rendes dignes i continuar alimentant el món. Això és precisament el que Pruna intenta fer des de la seva explotació agrària familiar Bovidria, a les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), dedicada a la producció de carn de boví. L’experta va ser convidada pel Club de Roma a impartir una ponència sobre el futur del sector a l’edifici modernista del CaixaForum Macaya.

Què s’ha guanyat amb les protestes agràries?

De moment, res. Va ser un moviment molt ben organitzat i amb molta joventut... perquè es diu que no hi ha relleu generacional al camp, però no és cert. Com a mínim ha servit perquè la ciutadania vegi que hi ha un camp viu i amb relleu, però que es pot acabar si no es fan les coses bé. Dir que es canviarà el nom del departament no servirà per a res. Es va sortir al carrer per protestar contra la burocràcia, perquè Catalunya és la reina de la burocràcia. Es va protestar perquè no s’ha pagat pràcticament res per compensar els danys provocats per la sequera... i poca cosa o res no s’ha solucionat en aquests aspectes. La sessió al Parlament dedicada a l’agricultura no va ser més que un paperot.

Ha de continuar pressionant, el sector?

Més que mai ara que s’acosten eleccions a Catalunya i a la Unió Europea. Cal tornar a fer pressió perquè la Unió Europea cada vegada s’allunya més dels objectius de la política agrària comuna (PAC). Aquesta política agrària comuna va néixer a partir de la Segona Guerra Mundial, perquè hi havia una gran manca d’aliments. La seva raó de ser va ser assegurar aliments per a tota la població i assegurar unes rendes dignes per als agricultors. Aquests anys hem produït aliments de sobres, però les rendes dignes no sabem on són. A més, quin sentit té que ens imposin limitacions a la producció de cereal i ens obliguin a deixar terres en guaret mentre la Unió Europea ha d’importar cereals de l’altra punta del món. Hem de tornar a posar la PAC a sobre la taula per reformar-la.

A les protestes agràries es va criticar l’Agenda 2030, però vostè defensa que el pla de l’ONU està a favor de l’agricultura. Per què?

Els missatges que ens arriben és que l’Agenda 2030 consisteix a protegir el medi ambient i regenerar la natura, però en realitat els objectius que la integren volen, sobretot, erradicar la fam i la pobresa al món i cuidar la salut mundial. L’agricultura és crucial per aconseguir aquests objectius, però, en canvi, ens demanen que disminuïm la producció d’aliments, just quan el canvi climàtic ja està perjudicant greument les nostres collites perquè l’agricultura és qui més pateix pel canvi climàtic. Amb la covid, el món es va adonar de la importància de la seguretat alimentària, però qui ho recorda ara? El món i els polítics ara estan més per la guerra que per la pau, quan la pau al món va ser la gran raó de ser de l’Agenda 2030. Ara mana més la guerra. Tenim la tercera guerra mundial a un pas.

Estan renyits agricultura i medi ambient?

Si volem tenir un medi ambient ben cuidat, cal protegir l’agricultura i la ramaderia perquè en som els primers interessats, ja que la nostra professió va amb això. En canvi, ens fan veure que som els culpables de la seva destrucció.

Rosa M. Pruna Esteve

Presidenta de l’Associació de Productors Km 0

Defensora de la petita explotació agrària i de proximitat, advoca per reformar la PAC per garantir la seguretat alimentària

“L’Agenda 2030 vol, sobretot, erradicar la gana i la pobresa al món”

“No hi havia hagut mai tants joves tan preparats i unes explotacions tan innovadores”

“No volem una renda agrària garantida, però sí que es revisi la cadena alimentària”

També és una gran defensora de les explotacions familiars agràries, com la seva.

Les protegeix l’Agenda 2030 perquè representen el 90% de les explotacions al món. En canvi, ens ataquen dient que tampoc no produïm tant, que si som ineficients i generem gasos d’efecte hivernacle... De debò és l’agricultura la culpable del canvi climàtic i no pas la crema de combustibles fòssils? Què passa amb els avions? I amb els vaixells? Aquestes eleccions és necessari repassar què fem i cap a on anem per assegurar la seguretat alimentària i la renda agrària.

Com està afectant el canvi climàtic a la producció agrària?

Si la sequera continua, no quedarà res. En altres zones, el problema són les inundacions. La Unió Europea s’ha de preparar per perdre les collites per culpa del canvi climàtic. Quan hi ha grans catàstrofes naturals, necessitem que no hagin de ser els estats membres els que hagin de pagar als seus agricultors per compensar els danys, sinó que siguin tots els països de la Unió Europea els que paguin per mitjà d’una borsa comuna d’ajuts en el marc de la PAC. Els diners d’aquesta borsa comuna han de procedir dels aranzels generats per les importacions agràries. No pot ser que es firmin acords com el de Nova Zelanda, en què aquest país pot exportar els seus aliments a la Unió Europea sense haver de pagar aranzels. Els agricultors i ramaders estan molt enfadats per com els països comunitaris estan gestionant tot aquests canvis.

La solució passa per una renda agrària garantida com va prometre el Govern?

No és la solució. El que volem és treballar. Som emprenedors. Som empreses. Volem treballar i fer la nostra feina ben feta. Som productors, no jardiners de la societat. Fem alimentació. No volem una renda agrària garantida, però sí que es revisi la cadena alimentària i que es protegeixin més les nostres produccions. Que es prioritzi la compra de proximitat. Fa més de 30 anys que altres països de la Unió Europea ho fan, tot i que cal reconèixer que, en aquest camp, Catalunya està fent les coses bé.

Com veu el futur de l’agricultura? Mai abans no hi havia hagut tants joves tan ben preparats i unes explotacions tan innovadores. Som líders en innovació i hem innovat molt més que la indústria agroalimentària. Però totes aquestes inversions no s’han traduït en unes rendes dignes i això, unit a la gran quantitat de burocràcia, és el que fa que els joves decideixin abandonar. També estem en condicions de desigualtat davant els aliments que arriben de països tercers, que són més barats, malgrat que aquests preus més baixos tampoc no arriben al consumidor. El lliure comerç és perfecte en igualtat de condicions, però no les tenim. Aquí és on l’Administració ha de fer la seva feina. L’agricultura té futur, però els que manen han de tenir-ho ben present i apostarhi com cal.

Cada vegada ens allunyem més del 60% de referència marcat per les autoritats monetàries, malgrat que estem en un cicle expansiu amb creixements superiors al 2,5%

Nivell de deute