ChatGPT-4 resol d’acord amb la llei

El 9 de març ja vam publicar a La Vanguardia la futura sentència del Tribunal Constitucional resolta per ChatGPT-4 sobre el recurs pendent respecte a la inconstitucionalitat de l’impost sobre el patrimoni (IP). Ara, el nou exercici que fem és preguntar al xat si tant el reial decret llei 13/2011, que va restablir el gravamen de l’IP per als anys 2011 i 2012, com els successius decrets llei dels anys 2017, 2019 i 2020, s’ajustaven a la Constitució. L’IP complementari és de l’IRPF.

La resposta de ChatGPT-4 ha estat: “(…) per tant, es declara que la derogació i restabliment de l’impost sobre el patrimoni mitjançant un reial decret llei seria contrari als principis i disposicions de la Constitució espanyola, i constitueix un supòsit d’inconstitucionalitat”. El que hem exposat ens porta a afirmar que la vigència de l’IP no es podia prorrogar ni amb lleis de pressupostos ni amb reials decrets llei des que es va derogar el gravamen l’any 2008.

Per confirmar el grau d’encert del que hem exposat, hem fet una prova retrospectiva, és a dir, ens hem traslladat a l’impost sobre societats i incorporat tota la legislació del mateix i amb la doctrina del Constitucional des del 1981. I situant-nos en el temps en la data d’aprovació d’aquest decret llei, es formulen a ChatGPT-4 les qüestions que es van plantejar, al seu dia, al recurs d’inconstitucionalitat, és a dir, com si el TC encara no hagués resolt sobre la qüestió.

El reial decret llei pot regular l’obligació d’integrar automàticament a la base imposable els deterioraments de participacions que hagin estat deduïts en exercicis anteriors?

El reial decret llei pot introduir límits a les deduccions per doble imposició a la llei de l’impost sobre societats?

Un reial decret llei pot establir límits a la compensació de bases imposables a la llei de l’impost sobre societats (que forma part dels pilars del sistema tributari)?

Sorprenentment, en els tres supòsits ha declarat la inconstitucionalitat i nul·litat del reial decret llei 3/2016, pel que fa a les preguntes formulades, igual que va fer el TC el 18 de gener. Què implica? Doncs que si a la data d’aprovació del reial decret llei 3/2016, és a dir, el 2 de desembre d’aquest any, s’hagués disposat de l’eina de ChatGPT-4, s’hauria detectat el greu error i s’hauria reconduït la reforma a una llei ordinària i s’evitaria el drama que ha significat la seva inconstitucionalitat per a les arques públiques, que es tradueix en l’obligació de tornar les quantitats ingressades, juntament amb interessos de demora, que es xifren en milers de milions. Fet que entenem que es pot repetir a la pròxima sentència sobre la inconstitucionalitat de l’IP.

Els casos exposats són excepcionals, ja que es tracta d’enjudiciar amb doctrina pròpia anterior per part dels magistrats del TC. Per això l’àrdua tasca d’aquests magistrats continuarà sent molt necessària en tot cas. Però la intel·ligència artificial també els serà una eina molt útil.

La IA diu La vigència de l’IP no es podia prorrogar amb lleis de pressupostos ni amb reials decrets llei des que es va derogar el 2008