Pecats capitals de la innovació

Innovar no és una tasca fàcil. Requereix una bona anàlisi de l’entorn, comptar amb persones valentes i atrevides, agilitar les estructures organitzatives i una infinitat de coses més. A continuació exposo el que podrien ser els set pecats capitals.

En primer lloc, cal veure la innovació com una oportunitat, mai com una amenaça. Com que és un fenomen complex, moltes empreses amaguen el cap sota l’ala i es limiten a afirmar que “això d’innovar és molt car i molt arriscat”. Pors fora.

En conseqüència, el segon pecat consisteix a girar l’esquena a la revolució tecnològica que estem vivint. La tecnologia, per si mateixa, no ens solucionarà gairebé res. Però la sàvia combinació de talent humà i tecnologia punta pot donar-nos satisfaccions. La intel·ligència artificial generativa, per exemple, és una excel·lent eina per agilitar els processos creatius en les organitzacions. Tenir por de la convergència tecnològica és un greu error.

Cal considerar, en tercer lloc, que la innovació es nodreix tant de raó com d’imaginació radical. Cal formar equips compostos dels dos perfils, que en neurociència s’anomenen deliberats i espontanis. La llengua catalana té dues paraules precioses per definir aquesta dicotomia: seny i rauxa. Ser massa racional ens condemna a l’avorriment i a la falta d’originalitat. I caure en l’extrem contrari ens allunya del món real i de les solucions aplicables.

El quart pecat consisteix a menysprear els usuaris. Qualsevol política d’innovació s’hauria de basar en processos interns d’R+D, però, en especial, en una constant auscultació de les necessitats dels clients, consumidors o usuaris. Els temps que vivim ja no permeten “predir i controlar”, sinó “sentir i respondre”. El Design Thinking és una metodologia que ens ajuda a aconseguir aquesta constant interacció amb els usuaris.

La cinquena reflexió ens indica que es pot innovar en qualsevol sector, sense excepció. O potser no podem innovar en assegurances de vida o en campaments infantils? Qui primer s’atreveixi a innovar en un sector que n’és reticent (si ho fa bé) se sortirà amb la seva.

El sisè pecat capital és pensar que cal evitar els errors. Com afirma la professora de Harvard Amy Edmonson, és més fàcil innovar en entorns de “seguretat psicològica” en què la gent pugui explorar, errar i tornar a començar sense sentir-se culpable. A la meva estimada Universitat de Stanford afirmen que “cal equivocar-se sovint per tenir èxit abans”.

Finalment, l’últim pecat capital consisteix a no comprendre que la innovació ha de ser una pràctica gairebé científica, basada en la curiositat, l’observació, l’experimentació constant, el prototipatge interactiu, la prova i la iteració. 3M va trigar sis anys a aprendre a comercialitzar les notes Post-it. Nestlé va trigar molt més a triomfar amb la Nespresso.

Regles

Per tenir èxit a l’hora d’innovar, cal cometre errors, fixar-se en els usuaris i tenir paciència: no sortirà a la primera