El TC legalitza Sortu perquè es presenti als comicis bascos
El Constitucional esmena el Suprem per haver vulnerat el dret de participació política La decisió posa en relleu la fractura de l’alt Tribunal: sis magistrats contra cinc
El Tribunal Constitucional (TC) va acordar ahir legalitzar Sortu. La formació abertzale es podrà presentar així a les eleccions autonòmiques basques, en principi previstes per al març del 2013, malgrat que es podrien avançar. El Constitucional esmena la plana, una vegada més, al Tribunal Suprem, al qual recrimina que hagués vulnerat el dret de participació política de Sortu, encara que els arguments es coneixeran amb tot detall els propers dies. Alhora es torna a reflectir la divisió interna al TC, ja que sis magistrats van votar a favor de la legalització i cinc en contra, en un tribunal amb una composició a punt de ser renovada.
Per un sol vot. El Tribunal Constitucional (TC) va acordar ahir legalitzar la coalició abertzale Sortu contra el criteri que va sostenir en el seu moment el Tribunal Suprem (TS), que va veure darrere d’aquesta formació l’ombra allargada d’ETA. El caràcter ajustat de la votació –sis magistrats a favor de la legalització i cinc en contra– reflecteix perfectament la fractura que sempre ha acompanyat en la societat espanyola i en les seves instàncies jurídiques el debat sobre les qüestions de fons que planteja la legalització o no de Sortu. Per uns, se cedeix davant l’estratègia política d’un terrorisme que encara no s’ha extingit completament. Per d’altres, la pervivència d’aquesta amenaça no pot retallar els drets de participació política dels ciutadans. Al Suprem es va imposar la primera tesi. Al Constitucional ha prosperat la segona.
En totls dos casos, però, s’ha produït una fractura entre els magistrats que ha impedit resoluci- ons àmpliament avalades. Al Suprem la il·legalització de Sortu es va acordar per 9 vots a 7,i al Constitucional s’ha registrat una decisió en sentit invers per una diferència encara més escassa, l’esmentada de 6 vots a 5. En tots dos casos el fet determinant és el vot majoritari, però amb la conseqüència que la resolució difícilment suposarà un punt final en el debat polític i social. El TC, d’altra banda, ha dictat aquesta sentència en portes de la seva renovació. La votació registrada ara hauria pogut canviar amb la substitució de quatre magistrats.
Els arguments de la resolució del Constitucional es coneixeran els propers dies. Però pel que s’havia anat filtrant de la ponència –elaborada per la magistrada Elisa Pérez Vera–, la majoria del TC ha considerat que Sortu ha refusat de forma clara i contundent la violència, en termes generals i de manera concreta referida al terrorisme D’ETA, cosa que ha de pesar més que les dades, per les quals es podria concloure que no és un projecte polític desvinculat de la banda. D’acord amb aques-
ELS ARGUMENTS La decisió es basa en el fet que el Suprem va vulnerar el dret de participació política
L’ADVERTIMENT L’Alt Tribunal avisa sobre la necessitat de complir amb la llei de Partits
LA REACCIÓ Fernández Díaz acata la sentència, tot i que hi discrepa, i exigeix la dissolució d’ETA
tes tesis i a favor de la legalització hi han votat el president del TC, Pascual Sala; el vicepresident, Eugeni Gay, i els magistrats Pablo Pérez Tremps, Adela Asúa i Luis Ortega, a més de la ponent. En canvi, hi han votat en contra els magistrats Javier Delgado, Ramón Rodríguez Arribas, Francisco Hernando, Luis Pérez de los Cobos i Manuel Aragón.
En teoria, aquest últim pertany a l’anomenat sector progressista, però ha votat amb els seus companys de l’ala conservadora, com ja va passar en la sentència de l’Estatut. Hernando, al seu torn, va voler que el seu vot consti malgrat que no va ser en el ple d’ahir, i va signar la sentència poc abans d’ingressar en un hospital per a una intervenció quirúrgica. Ell i Pérez de los Cobos s’afegiran als vots particulars dels altres tres jutges.
La votació del TC és un calc de la registrada fa una mica més d’un any, quan aquesta instància de garanties constitucionals va anul·lar la decisió per la qual el Suprem va refusar les llistes de Bildu, fórmula alternativa que l’esquerra abertzale va utilitzar davant la il·legalització de Sortu com a força política. Ara, Sortu serà inscrita en el registre de partits polítics, i reconeguda com a formació democràtica, tot i que amb determinades cauteles. La sentència dirà, així, que el TS va vulnerar el dret d’associació política en no permetre la inscripció de Sortu, i la permetrà sempre que se satisfacin els “requisits legals” que imposa la llei de Partits. Caldrà veure la sentència per comprovar la importància d’aquesta referència, en principi al·lusiva a la possibilitat d’il·legalitzar un partit ja inscrit, si en un moment donat torna a fer com abans i, per exemple, justifica la violència.
El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va dir que acata la decisió malgrat que hi discrepa i que “amb Sortu o sense” l’esquerra abertzale ha d’exigir “la dissolució incondicional de la banda”. El Govern basc va assenyalar que la decisió “dóna reconeixement legal a una realitat”, perquè l’esquerra abertzale ja és a les institucions. I l’Associació de Víctimes del Terrorisme va expressar la “tristesa” perquè creu que el Govern espanyol actual segueix el “full de ruta” de l’Executiu anterior.