Llauners i traficants es fan els amos del Paral·lel
Desenes de venedors de cervesa inunden la zona baixa del Paral·lel i fan la guitza al barri sencer
D’un any ençà la pressió dels llauners al baix Paral·lel s’ha disparat. Els venedors ambulants no donen treva ni al vianant –amb freqüència turistes estrangers– ni als propietaris de bars i restaurants d’aquesta zona que fa cantonada amb el carrer Nou de la Rambla. La baixada de vendes que uns al·leguen, la publicitat negativa entre els turistes –víctimes també de robatoris– de la qual parlen d’altres i tot l’enrenou que provoca que la gent es quedi durant hores al carrer gràcies a l’alcohol sense límit, componen un quadre de degradació d’aquesta zona. La venda de llaunes és la més evident, però existeix una altra activitat oculta. Alguns venen droga. L’ofereixen. Disposen d’amagatalls al carrer i una xarxa de comunicació per mòbils i missatgers –algun amb bicicleta– que reposen existències quan s’esgoten.
L’èxit de públic de la discoteca Apolo fa que els llauners hi vagin cada nit. Atrets per la clientela de la sala “apareixen com formigues”, diu un component de l’equip de porters de l’esmentat local. Són espectadors privilegiats de la nit, com molts cambrers i amos de bars. El compromís de la discoteca amb la seguretat del perímetre ha estat elogiat en cercles de la Guàr- dia Urbana consultats per aquest diari. Els llauners actuen amb ansietat. Es col·loquen al mig del pas de vianants de Paral·lel amb Nou de la Rambla per rebre el possible client. Es mouen per les cantonades. S’agrupen. Es desplacen. Inter- canvien llaunes i diners. Es dissolen amb l’arribada per sorpresa d’una patrulla de la Guàrdia Urbana. Algunes nits de cap de setmana o de dilluns, quan se celebra una popular festa a la discoteca, poden reunir-se més de 30 llauners.
Mai no hi falta el subministrament, que arriba de locals i pisos propers. Encara que existeixen petits magatzems intermedis d’emergència: les tapes de claveguera o les del sistema elèctric o de claus d’aigua del terra. Són maniobres molt ràpides. L’exigència d’un comprador voraç i impacient obliga a ajupir-se i obrir la tapa metàl·lica. Del buit apareixen les nanses d’una bossa de plàstic, general-
ment de color verd, que surten del terra com efímers brots. La manipulació dura uns segons. Tot aquest procediment es du a terme amb total tranquil·litat i, sovint, davant els bars oberts de la zona. Ja ni la presència policial no sembla foragitar-los.
“Es posen a vendre mentre tinc obert. Els crido que, almenys, s’esperin que abaixi la persiana o que no els vegi”, explica Felipe Pinto, propietari d’un bar de Nou de la Rambla amb Vilà i Vilà. “En un any i mig, això ha anat a pitjor”, confirma. “A més, molts d’ells beuen en excés i, sovint, es fiquen amb les dones, els aixequen la faldilla”, conclou. La visió de l’equip de seguretat de l’Apolo és més descarnada. “S’aprofiten de les estrangeres que surten borratxes de la discoteca. Les acompanyen com si volguessin ajudar-les i llavors les toquegen”, expliquen. Al barri hi ha la sospita que, en algunes ocasions, l’abús ha arribat més lluny. Tanmateix, fonts dels Mossos diuen que no tenen denúncies en aquest sentit. El cas recent d’una jove colombiana violada a la Barceloneta per tres llauners pakistanesos, com els que poblen el baix Paral·lel, és un antecedent que pertorba el carrer.
“La venda de cervesa ha baixat en picat al local, mentre que al carrer tots els joves porten a la mà una llauna”, explica l’amo del bar Pedret, que fa 42 anys que va obrir l’establiment. És un dels degans del barri. La una de la matinada i Nou de la Rambla és un riu de gent. No hi ha ningú dins del seu bar. Això fa que l’escena tingui certa atmosfera decadent. L’hoteler madura molt les respos- tes. “A més, la venda de carrer genera més soroll. Dins del bar, pots demanar al client que es comporti, que abaixi la veu, però al carrer no ets ningú. Paguem els impostos, perquè d’altres s’emportin el negoci”, es lamenta.
La venda de carrer no cessa. El bar Retiro es troba als baixos de l’antic teatre Arnau. És l’única part amb vida d’aquesta instal·lació que temps era temps va ser un crepitant punt de referència de la revista barcelonina i avui es troba en desús, després que va ser adquirida fa anys per l’Ajuntament.
ACTIVITAT CREIXENT Els venedors ambulants venen davant els agents de la policia i els bars NEGOCIS CLANDESTINS Quan la matinada avança, la venda de llaunes es combina amb la d’estupefaents
El personal del Retiro observa de prop l’activitat llaunera. “Aquí no s’aplica l’ordenança del civisme que impedeix la venda i consum d’alcohol al carrer. Aquí es va al lliure albir. Són molt descarats”, explica Hugo, un dels cambrers.
A mesura que avança la matinada l’ambient es torna més dens. Hi ha més gent amb excés d’alcohol i potser d’altres substàncies. La sensació de clandestinitat s’accentua. Hi ha clients que no volen cervesa, volen alguna cosa més. Fonts policials expliquen que el llauner no porta mai droga a sobre. La té amagada o truca per telèfon perquè un dels missatgers la porti a requeriment d’algun client necessitat.
L’observació permet confirmar el que explica la policia. L’activitat dels telèfons mòbils és incessant a partir de determinada hora. Una parella de jovenets italians parla durant una llarga estona amb un grup de llauners. La xerrada s’allarga. Es diria que és una innocent conversa sota el cel de la nit primaveral. El client treu un bitllet arrugat de 50 euros i encara que el venedor porta tres llaunes a la mà no els hi lliura i se’n va fins a la tapa d’una boca de rec del terra que té a prop. Treu una sola llauna de l’interior. Ho fa amb compte i després de furgar en la bossa verda de plàstic més temps del que és necessari per completar tota la maniobra. Lliura la llauna que acaba d’extreure i es queda amb les tres que ja portava. No sembla que li torni al noi gens de canvi dels 50 euros inicials. El client italià no es queixa i abandona l’escena aparentment satisfet, agafat d’una noia. El llauner prossegueix amb la seva activitat com si res.
“La situació és desesperant. La venda dels llauners s’ha tornat més agressiva. Fa temps que venen droga. La guarden en diferents amagatalls. Fa falta una acció més decidida de la Guàrdia Urbana. La normativa del civisme és una eina suficient”, afirma Miquel Carrillo, secretari de la Unió d’Associacions de Veïns de Poble Sec. “Hi ha fins i tot brots violents. Recentment hi va haver una batalla campal amb porters de l’Apolo”, explica. I és que el personal de seguretat impedeix, amb la benedicció de la Urbana, que els venedors ambulants s’instal·lin a les voreres de la discoteca, i això no agrada als
ambulants.
“Poden arribar a ser molt agressius si intentes enganyar-los”, comenta un membre de l’equip de seguretat de l’Apolo. A l’altura del Bagdad, l’emblemàtica sala d’espectacles porno de Nou de la Rambla, hi va haver fa uns dies una baralla entre llauners i uns turistes que es van fer els llestos i no van voler pagar. “Van començar a repartir cops de llauna contra els espavilats”, explica un veí, mentre a la terrassa d’El Rincón del Artista, un altre bar restaurant emblemàtic del Paral·lel, el cubà Dinio, que va ser nòvio de la cantant i actriu Marujita Díaz, devora una mitjana de vedella gallega que li acaben de servir. Ell i el seu germà bessó, Rafa, treballen a la sala Bagdad.
La Guàrdia Urbana té serveis periòdics desplegats, però, de moment, la inundació de llauners sembla incontrolable. Les confiscacions de carrer de llaunes es compten per desenes, amb sort s’arriba al centenar per nit. És un combat desigual. En determinats cercles veïnals, es pregunten per què no s’investiga més l’origen de les llaunes i on es du a terme l’emmagatzemament. Experts patrullers de la policia local barcelonina asseguren que aquesta seria l’única manera de frenar-los. Caldria deixar-los sense subministraments. Però aquesta mena d’investigacions no són freqüents o no s’han fet mai. Actualment no n’hi ha cap en marxa d’aquesta naturalesa.
A la cantonada de Nou de la Rambla, entre la bandada de llauners, es mou un personatge una mica aflamencat que desentona una mica. Cantusseja certs passatges de rumba. “Em busco la vida al carrer com puc”, relata. En un altre temps, expliquen, va ser un
SITUACIÓ D’ABÚS Els veïns parlen que els venedors de carrer aprofiten per grapejar noies èbries EXIGÈNCIA D’INVESTIGACIÓ El barri es pregunta per què no es troba el lloc on emmagatzemen el material de venda
pròsper comerciant, però se li va acabar la sort i fins i tot diuen que va passar alguns mesos a l’ombra. És el baix Paral·lel. Asseguts en una moto aparcada a la vorera, dos transvestits voluptuosos parlen de com els agraden els homes. La matinada continua avançant i l’activitat no cessa. S’estendrà, com la majoria de cops, molt més enllà de l’alba.