“Grècia lliurarà una gran batalla”
El Govern tripartit de Samaràs arrenca amb l’afany de revisar el pla de rescat
El conservador Andonis Samaràs és des d’ahir el quart primer ministre de Grècia dels darrers vuit mesos i el líder d’un Govern tripartit que té com a primer objectiu renegociar al màxim el segon pla de rescat, ja pactat al març, i sense els 130.000 milions d’euros del qual l’Administració difícilment podria funcionar un cop hagi passat aquest estiu...
“Grècia lliurarà una gran batalla per revisar l’acord”, va anunciar ahir l’altre factòtum del nou Govern, el líder del socialdemòcrata Pasok, Evànguelos Venizelos. Tant la vella marca de l’esquerra grega com el tercer partit a la coalició, la petita Esquerra Democràtica (Dimar), es veuen –i es veuran– obligats a justificar-se davant els electors per les inevitables retallades. Ahir es presentaven com la garantia que els conservadors renegociaran a fons. Encara que no s’ha revelat la composició de l’Executiu, tots els partits apunten a un equip de perfil tecnòcrata, igual com passa amb el ministre d’Economia, un dels pocs noms revelats (el banquer privat Vassílios Ràpanos). En canvi, el veritable pes polític serà per a la comissió que renegociarà el rescat.
Si el Pasok i Dimar parlen de debò, augmenten els dubtes sobre l’estabilitat del primer Govern d’unitat nacional sense restriccions de la història de Grècia (a diferència de la fugaç coalició de Nova Democràcia i el Pasok de l’any passat). “Aquest Govern tindrà poca vida. No complirà les expectatives i el seu suport s’erosionarà ràpidament”, pronosticava ahir a l’agència Reuters el politòleg John Loulis.
Atenes va tancar ahir un trimestre turbulent, amb dues eleccions i una gran fractura social que explica l’ardor guerrer de Venizelos amb vista a la cimera europea del 28 i el 29 de juny, a la qual no es descarta que Venize- los i Fotis Kuvelis, el líder de Dimar, acompanyin el primer ministre com a mostra de cohesió.
La pressió internacional i la imatge de Grècia exigien la formació d’un govern sense excessives transaccions ni regatejos, tan exasperants i comuns en el passat. Andonis Samaràs va jurar el càrrec ahir al migdia en un acte ràpid, davant el president de la República, Kàrolos Papúlias, i la jerarquia ortodoxa. Déu hi va ser doblement present. “Amb patriotisme, unitat nacional, sense fissures i amb l’ajuda de Déu, farem tot el possible per treure el país de la crisi”, es va comprometre el primer ministre en una declaració a la premsa.
Per molt que els nous governants grecs intentin mostrar que tenen l’afany de renegociar en to-
EL ‘PREMIER’ JURA EL CÀRREC “Amb l’ajuda de Déu, farem el possible per treure el país de la crisi” FELICITACIÓ DE MERKEL Berlín convida el nou líder grec i li desitja “sort en la difícil tasca que té al davant”
ta regla, algunes fonts comunitàries a Atenes descarten començar de nou. Tot apunta a uns terminis més dilatats. I no gaire cosa més.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va ser una de les primeres personalitats estrangeres que va felicitar ahir Samaràs. “Li ha desitjat sort i èxit en la difícil tasca que té al davant”, segons va assenyalar una portaveu alemanya. També l’ha convidat
oficialment a visitar Berlín. Res no impediria una coincidència a la llotja de l’estadi polonès de Gdansk divendres al vespre, seu de l’enfrontament entre Alemanya i Grècia de l’Eurocopa –morbós, geoestratègic i la gran notícia del que queda de setmana a Atenes– per una plaça a la semifinal. La cancellera Merkel ha confirmat que hi assistirà.
Cortesies a banda, el ministre de Finances alemany, Wolfang Schäuble, va enviar el seu particular missatge a Atenes des del setmanari Die Zeit: “El que cal és més decisió en la implementació de les mesures que ja s’han acordat”.
L’ascens de Samaràs prolonga un dels vicis de la vella Grècia: els clans polítics hereditaris, exercits per un grapat de noms. Andonis Samaràs, de 61 anys, economista amb llicenciatura a Harvard, es va iniciar en política gràcies a l’herència de l’escó per Messina d’un oncle seu. Amb només 26 anys ja era diputat vitalici. El que resulta rocambolesc de debò és que en els darrers tres anys ha adoptat tots els parers possibles envers el rescat internacional. Va votar en contra del primer pla l’any 2010 i va arribar a expulsar de Nova Democràcia els dissi- dents. Ara, Samaràs ha passat a ser un dels paladins del rescat. I definitivament lliga la seva figura a la gestió d’un país desanimat, que viu el cinquè any de recessió i en el qual serà molt dolorós socialment aplicar les exigències de la troica (Comissió Europea, FMI i Banc Central). “Els problemes que té al davant són molts i complicats”, va apuntar el president de Grècia, Kàrolos Papúlias, durant la presa de possessió.
L’oposició grega de la coalició Syriza, que té la moral ben amunt, va acusar implícitament ahir el nou Govern de vendre fum en la qüestió de la renegociació. Un portaveu de la coalició radical va recordar que el pes –i els escons– els té la conservadora Nova Democràcia i no pas els seus dos socis (la primera aporta 129 dels 170 escons del tripartit, en un Parlament de 300): “Aquest equilibri no és gens convincent ni suposa cap senyal que puguin o estiguin preparats per negociar d’una manera efectiva l’acord de rescat”.
Des d’ara, la Coalició Radical d’Esquerra té un paper còmode i poderós: disseccionar al ritme polític que més els convingui totes les mesures d’un govern hipotecat pel pacte de rescat.