Assange depèn del president Correa per tenir asil a l’equador
El fundador de Wikileaks serà detingut si surt de l’ambaixada a Londres
El quid de la qüestió és si el periodista Julian Assange ha fet algun tipus de pacte amb el president populista equatorià, Rafael Correa –a qui va entrevistar el mes passat per a la televisió russa–, de cara a la concessió d’asil, un desafiament sense precedents a la justícia i la diplomàcia britàniques. Tècnicament no sembla que es donin les condicions perquè li sigui fàcil aconseguir-ho, ja que hauria de demostrar que és objecte de persecució al seu país, Austràlia. Però políticament, com bé se sap, tot és possible.
Assange, fundador de Wikileaks i pendent de ser extradit a
El periodista hauria de demostrar a Quito que és objecte de persecució política al seu país, Austràlia
Suècia per enfrontar-se a acusacions de violació i assetjament sexual, resideix des de dilluns a l’ambaixada de l’Equador a Londres, a l’elegant barri de Knightsbridge, entre els grans magatzems Harrods i Harvey Nichols. Milers de turistes passen diàriament davant la seva finestra mentre ell esfulla la margarida del seu futur. La qüestió és com en pot sortir o com en pot ser tret sense causar una crisi.
Si Assange ja estava als llimbs legals abans de refugiar-se en la legació equatoriana, ara encara més. Scotland Yard ha anunciat l’incompliment de les condicions de la seva fiança de 250.000 euros, que li exigien quedar-se en una determinada adreça (la mansió del seu amic el milionari Vaughan Smith a Norfolk) entre les deu del vespre i les vuit del matí, i que, per tant, pot ser detingut així que posi un peu al carrer.
Després d’esgotar-se-li totes les apel·lacions possibles dins del sistema legal anglès a l’extradició, l’única opció que li quedava a Assange per postergar l’enfrontament amb la justícia sueca era anar al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, però els seus advocats li van advertir que era molt improbable que el seu cas fos acceptat. La seva maniobra ha agafat per sorpresa a tothom, inclosos els deu patrocinadors que van pagar la seva fiança a raó de 25.000 euros per cap i que corren el risc de perdre els diners.
L’element més enigmàtic és la possible aliança entre Assange i el president Correa, que no és sant de la devoció de Washington i manté relacions cordials amb el veneçolà Chávez i els règims de Cuba, Nicaragua i Bolívia, i dóna suport a l’Iran en la seva pugna amb Occident. El 2009 va tancar una base nordamericana, i ha rebutjat pagar el deute exterior del país.
Assange es va fer cèlebre filtrant al món els cables transmesos per ambaixades dels EUA. Un d’ells, originat a Quito, denunciava la corrupció de la policia equatoriana. Nombroses organitzacions han condemnat la falta de llibertat de premsa a l’Equador i la detenció de periodistes.
Una de les raons que al·lega Assange per resistir-se a l’extradició a Suècia són les declaracions de personatges de l’Administració i el legislatiu nord-americans que suggereixen que podria ser acusat de traïció. Tot i que no s’han presentat càrrecs, els simples rumors en aquest sentit fan tremolar qualsevol, sobretot tenint en compte les greus violacions dels drets humans de què és objecte el soldat Bradley Manning, detingut en una presó militar acusat de filtrar els documents del Departament d’Estat, i que s’enfronta a una possible condemna de cadena perpètua.
“Com a signant de la Declaració Universal de Drets Humans, l’Equador té l’obligació de revisar totes les sol·licituds d’asil que rep”, va assenyalar un comunicat de l’ambaixada equatoriana. Assange “s’estarà a la seu diplomàtica mentre es tramita, encara que no tenim cap desig d’interferir en els procediments de la justícia sueca ni de la britànica”. El ministre equatorià d’Exteriors, Ricardo Patino, ha insinuat que Assange hauria dit al president Correa que és objecte de persecució política a Austràlia.