El recompte de les eleccions i la vida de Mubarak tensen Egipte
Centenars de denúncies poden retardar el resultat presidencial, previst per avui
Els egipcis no coneixen ni l’actual estat de salut de l’expresident Hosni Mubarak, internat a l’hospital militar de Maadi, ni qui ha guanyat definitivament les eleccions presidencials de la República. El Consell Suprem Militar –la junta que dirigeix la nació– no ha publicat cap comunicat que aclareixi la situació mèdica de qui va ser durant trenta anys rais, que es va donar per desesperada dimarts a la nit i que ara el seu advocat assegura que ha millorat després de les últimes intervencions, però no ha precisat si es troba en estat conscient o inconscient. Segons un butlletí informatiu de la televisió estatal, Mubarak, de 84 anys, està viu però en “estat greu”.
L’expresident està ingressat al mateix hospital on va morir el 1981 el president Anwar al-Sadat, cosit a trets per islamistes infiltrats a l’exèrcit durant una desfilada militar.
Des de la seva dimissió el febrer del 2011, quan es va traslladar a la seva residència de Xarm al-Xeikh, fins ara, diverses vegades s’ha anunciat que Mubarak havia entrat en un estat de coma. Els seus enemics han cregut que es tracta d’estratagemes ordits pel Consell Suprem Militar a fi de protegir-lo, per sostreure’l a la justícia –va ser condemnat a cadena perpètua el 2 de juny– o bé per suavitzar les condicions de detenció. Ja abans d’aquestes eleccions s’especulava que si l’exprimer ministre Ahmed Xafiq era elegit president podria provar d’indultar-lo, i que si ho era l’islamista Muhammad Mursi, deixaria que esgotés els seus dies de vida a la presó o a l’hospital militar.
Hi ha egipcis convençuts que els militars han fomentat aquesta situació per distreure l’opinió pública de la turbulència provocada pel seu cop de força en dissoldre el Parlament i ampliar l’àmbit de la seva autoritat.
La veritat és que tot és incert i confús a Egipte, en aquest caos polític descomunal. No se sap si avui la comissió electoral publicarà els resultats definitius dels comicis que han enfrontat les dues grans forces de la societat egípcia, amb les conseqüències que pot comportar a la població. Hi ha centenars de denúncies d’irregularitats comeses en els dos dies de l’elecció, i els dos candidats han mobilitzat els seus seguidors clamant respectivament la seva victòria. Tahrir ha tornat a ser la gran plaça de les manifestacions, ara sobretot dels partidaris de la confraria
CONFUSIÓ SOBRE MUBARAK... L’advocat del rais diu que ha millorat, malgrat que a la nit se’l va donar per mort ... i SOBRE LES PRESIDENCIALS Tant l’exmilitar Xafiq com l’islamista Mursi es consideren guanyadors
dels Germans Musulmans, que s’ha arrogat com a portaveu de la “revolució”.
Egipte és una piràmide d’injustícies que esclafen la vida quotidiana dels seus habitants. Malgrat tot aquest temps de pregonada transició política, res no ha canviat al país i s’ha enfortit el poder de les forces armades. No han estat nomenats nous ministres als llocs clau, on continuen membres de la vella guàrdia, el Ministeri de l’Interior continua violant drets humans, i molt recentment la policia i els serveis de seguretat han estat autoritzats a detenir sospitosos i s’ha
restablert, de fet, la revocada llei d’excepció que prohibia les manifestacions públiques.
Enmig d’aquesta situació d’incertesa i confusió, i malgrat la conducta de la junta militar, l’Administració Obama no ha tingut cap escrúpol a continuar subministrant la important ajuda financera a la institució militar que els EUA van començar a donar després de la firma dels acords de pau amb Israel el 1979.
Les bones relacions del Pentàgon i les forces armades d’Egipte es remunten al principi de la dècada dels anys cinquanta, quan els oficials lliures –amb els futurs presidents Naguib, Nasser i Sadat entre ells–, que van enderrocar el 1952 la monarquia, van tenir el beneplàcit de la CIA. Segons algunes versions d’aquell cop d’Estat, els EUA van preferir donar suport al pronunciament militar davant el perill d’un anunciat cop dels Germans Musulmans que s’havia d’efectuar aquells mateixos dies.
Alguns historiadors van escriure que Nasser i els seus companys d’armes el van avançar, precisament per evitar la presa del poder pels integristes. Nasser sempre ho va negar, i és molt popular dir que amb els diners de la CIA es va construir la Torre del Caire, situada a les riberes del Nil.
Avui, com ahir, Egipte és una societat militar.
“Estic preparat per colpejar la tomba de Mubarak amb les meves sabates!”, va cridar un manifestant cairota. També a Bagdad, quan van enderrocar l’estàtua del rais Saddam Hussein a la plaça del Fardus, molts iraquians van fer aquest gest de menyspreu molt significatiu dels àrabs.