El Pakistan busca govern després del ‘cop judicial’
El Parlament substitueix avui el primer ministre inhabilitat
El Pakistan no té qui el governi, dos dies després que el Tribunal Suprem inhabilités per desacatament el primer ministre Yusaf Raza Gilani. No obstant això, el Partit Popular del Pakistan (PPP), majoritari, va aclarir ahir que acata aquesta decisió a fi de no empitjorar la guerra oberta entre els poders legislatiu i executiu, d’una banda, i el poder judicial –amb suport militar– de l’altra. Per evitar el buit de poder, està previst que avui l’Assemblea Nacional esculli un altre cap de govern després de les consultes d’ahir entre socis de coalició. El nom que més sona és el del ministre del Tèxtil, Makhdoom Shahabuddin, procedent de la mateixa zona que el defenestrat Gilani, cosa que en un context caciquista com el pakistanès suposa una punyalada més.
Yusaf Raza Gilani va abandonar ahir la residència oficial del primer ministre, mentre desposseïen de banderí els vehicles dels qui van ser els 35 ministres i 18 secretaris d’Estat seus. La comissió electoral va comunicar a Gilani que restava inhabilitat per cinc anys com a diputat, per decisió del president del Suprem, Iftikhar Chaudhry, i dos magistrats més. Mitjans demòcrates consideren la caiguda del Govern com una nova modalitat de “cop tou”
El Partit Popular vol que per primer cop una majoria sortida de les urnes acabi el mandat
o “cop judicial”, negatiu per a una democràcia tan fràgil.
A diferència del president Asif Ali Zardari, de qui l’exèrcit mai no s’ha refiat, Raza Gilani –que també va estar a la presó durant anys– va arribar a construir una bona re- lació amb la cúpula castrense. Tanmateix, l’idil·li es va acabar després de l’espectacular eliminació d’Ossama bin Laden, fruit d’una infiltració dels Estats Units que va alimentar les sospites de traïció entre militars i civils.
Tot i que cadascú entén la sobirania a la seva manera. Des de fa mesos, el Pakistan oferia l’espectacle inaudit que el Suprem pressionés el cap del Govern perquè lliurés a la justícia d’un país estranger (Suïssa) el cap de l’Estat, per presumptes blanquejos de diner de fa dues dècades. Gilani es va atrevir a denunciar que el Pakistan no es podia permetre tenir “un Estat dins de l’Estat”, amb referència a l’establishment militar. La justícia, a més, no ha tret l’aigua clara sobre l’ocultació de Bin Laden durant anys, i només va ser condemnat el metge que va facilitar-ne la localització.
El primer ministre més educat que ha tingut el país –segons els seus propis detractors– deixa el poder, però la seva filla probablement li disputarà l’escó. Gilani ja té dos fills diputats. Se li reconeix haver estat el segon primer ministre que ha durat més al càrrec, i l’únic que va aconseguir aprovar cinc pressupostos seguits.
Imran Khan i altres dirigents de l’oposició han exigit eleccions anticipades, però el president Asif Ali Zardari, atrinxerat, ha dit que només per damunt del seu cadàver. El PPP fa bandera de la determinació que per primera vegada al Pakistan a una majoria sortida de les urnes se li permeti acabar el mandat. Per bé que, en tot cas, haurà de ser amb cares noves.