Emili Teixidor
NOVEL·LISTA, pedagog i apòstol de la lectura. Així ha definit Artur Mas, president de la Generalitat, l’escriptor Emili Teixidor, mort dimarts a Barcelona. És pràctica habitual, quan mor un literat català destacat, que el conseller de Cultura faci pública una nota glossant la seva producció i lamentant la pèrdua. El conseller Mascarell no va ser dimarts una excepció. Però no és tan habitual que el president de la Generalitat faci el mateix, qualificant a més el finat amb tanta precisió. Perquè, efectivament, Teixidor ha estat un apòstol de la lectura; un defensor de l’hàbit lector amb totes les eines al seu abast, que per cert eren nombroses: Teixidor va brillar com a professor, divulgador literari en espais televisius de record grat com Mil paraules, escriptor de literatura infantil i juvenil i, també, autor d’obres per a adults.
Pa negre és, en aquest sentit, un títol de gran relleu en la bibliografia de Teixidor. En part, perquè l’adaptació al cinema que Agustí Villaronga en va fer ha rebut molts aplaudiments. Els va rebre en terres catalanes, a priori les més receptives davant aquesta història d’iniciació sentimental, opressió política i misèria moral situada a Catalunya en els anys de la postguerra. Però se’ls va guanyar després a la resta d’Espanya. I els va sentir així mateix en l’escena internacional arran d’erigir-se com la pel·lícula que havia de representar el cinema espanyol a la festa hollywoodenca dels Oscar.
Ara bé, com saben els seus múltiples seguidors (no pocs dels quals van descobrir Teixidor temps enrere, llegint les seves narracions per a infants i joves), la trajectòria d’aquest autor és més àmplia, llarga i fructífera. Va començar amb títols com L’ocell de foc (45 edicions i mig milió d’exemplars venuts), destacable en termes creatius i també per la seva contribució a normalitzar la lectura en llengua catalana. I, en el terreny de la literatura per a adults, ha aconseguit l’èxit gràcies a obres com ara Sic trànsit Gloria Swanson o Retrat d’un assassí d’ocells. Amb aquests títols, com anys abans amb la seva feina docent –va ser impulsor i director de l’escola Patmos–, o les seves tasques periodístiques en premsa, televisió i ràdio, Teixidor ha estat en efecte un apòstol de la lectura entregat i infatigable.
Deia Jorge Luis Borges que no es vantava de les pàgines que havia escrit, sinó que s’enorgullia de les que havia llegit. Teixidor, que va escriure tantes pàgines, en va llegir moltes més i va contribuir per mitjans diversos que els altres fessin el mateix. Té per tant ja la gratitud dels seus lectors. I mereix també la de tots els que, fins i tot sense haver-lo llegit, estimen la lectura.