Cacera al síndic
Va ser escollit president europeu malgrat Múgica, que va dir que “un regional no pot ser president”
Alicia Sánchez-Camacho té una activitat tan frenètica que a vegades es confon d’escenari i no sap si és al Parlament o al plató d’El gato al agua, on la tracten a cor què vols. Deu ser per això que comença a madrilenyejar i s’apunta a qualsevol cacera contra peces de l’hàbitat català si els diaris de capçalera l’hi assenyalen l’objectiu.
Evidentment no té temps per explicar l’aniquilament lingüístic que el PP perpetra a les Illes, a la franja de Ponent o al País Valencià.
Aquestes coses menors, que tenen a veure amb la destrucció d’un patrimoni lingüístic preservat durant segles, no són objecte del seu prolífic desig, no endebades ella està per a les coses importants com, per exemple, defensar l’espoli fiscal de Catalunya. La veritat és que si continua dient que defensa els interessos catalans, acabarà aconseguint el nas de Pinotxo en versió rojigualda.
Ara la peça major és el Síndic de Greuges, de qui ja ha demanat, com a bona alumna aplicada, la seva dimissió. Des de fa dies la Sindicatura pateix una campanya de desprestigi per part dels sospitosos habituals, que li han dedicat pàgines senceres amb l’intent d’erosionar-la. La tesi és que Rafel Ribó té la mà foradada i ho despèn tot en viatges, cosa la qual demostraria que Catalunya llença els diners en “símbols nacionalistes” i és una gangrena per a Espanya. L’editorial d’El Mundo titulat “El patriotismo como coartada para el despilfarro” ja ho diu tot, i si hi sumem els articles de l’ínclita La Razón, la cacera està servida. Quina és l’excusa? En principi els viatges que Ribó ha fet pel món, com si fos una mena de turista amb diner públic. El que no es diu és que Ribó és el president europeu dels ombudsmen, escollit en votació secreta malgrat l’oposició d’Enrique Múgica, que havia arribat a dir que “un regional no pot ser president”. També és membre de l’executiva mundial.
Gràcies a aquest càrrec Catalunya s’ha situat en el mapa mundial dels drets humans, ha intervingut en la xarxa de defensors dels drets dels infants i Barcelona ha estat la seu de l’assemblea europea de síndics. Alhora, la Sindicatura pot mostrar un balanç reeixit, amb 8.000 queixes rebudes i 14.000 consultes. I per rematar, l’entitat ha retallat el pressupost en un 21,5%, i el síndic s’ha reduït el sou un 22%. Tot això ho sabem no pas per les informacions d’El Mundo, sinó perquè totes les dades estan publicades al web. Aleshores, quin és el problema i quin l’objectiu? Sens dubte erosionar una institució que projecta Catalunya al món sense passar per Madrid, i de passada erosionar el Govern català per la via de presentar-lo com inútil, forassenyat i malgastador. I és que, com diu Múgica, els dol molt que “un regional” ens representi al món. La pena, però, no és que la cort d’El gato surti de cacera. La pena és que alguns catalans els hi portaran els gossos. Avui en veurem algun d’aquests al Parlament.