Contra la llei
Delictes com les amenaces, les injúries o l’assetjament són presents a internet
Internet ofereix innombrables possibilitats, però desgraciadament també es pot convertir en una plataforma per cometre delictes. Partint d’aquesta premissa, els més petits, com la resta dels internautes, estan exposats a ser víctimes o autors d’accions que van contra la llei. Els policies Olivier Tauste i Pere Cervantes, autors de Trankis pap@as (Editorial Oniro), expliquen que en moltes ocasions els dos rols –el de víctima o el d’autor– tenen a veure amb una falta d’experiència a l’hora de manejar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), “no estar adequadament supervisats en la seva activitat a internet, el desconeixement o la deixadesa dels pares...”.
Les amenaces, les injúries, l’assetjament escolar estan presents a la xarxa, amplificats per l’efecte multiplicador i la ràpida propagació de missatges i imatges que formen l’ADN d’internet. I no entén d’edat. A Trankis pap@s recorden que es poden tipificar com a delictes des de la publicació de comentaris vexatoris o humiliants fins a la difusió a les xarxes socials o pàgines d’anuncis, per exemple, de fotos i dades personals com ara el número de telèfon del domicili familiar.
En fi, una potent arma en mans de criatures que encara no han culminat el seu desenvolupament com a persones. Aquests experts recalquen la necessitat de ser cons- cients que “els adolescents, en ocasions, no disposen dels recursos personals necessaris per solucionar certs problemes”. Així, una ruptura sentimental, les desavinences amb antics amics, conflictes amb professors, els pares o altres familiars pot portar els més joves a buscar revenja en el mitjà més proper i d’ús quotidià: la xarxa.
De totes maneres, els especialistes reclamen als pares un esforç per estar alerta sobre com els menors utilitzen les noves tecnologies. I això comporta no només ser a la xarxa i participar-hi. “Una de les millors maneres de prevenir que els nostres fills siguin víctimes
“L’adolescent, de vegades, no té recursos personals per resoldre certs problemes”
d’amenaces a través d’internet –per exemple, mitjançant emails rebuts al seu correu electrònic, comentaris publicats al seu blog o als perfils de xarxes socials dels quals és usuari– és conèixer el contingut dels missatges que es publiquen en aquests perfils i blogs, així com consensuar amb el menor certes normes d’utilització que ens permetin saber quins missatges ha pogut rebre o enviar i si el seu contingut no és adequat”, expliquen els autors del llibre Trankis pap@s, Olivier Tauste i Pere Cervantes.