Barcelona demana un tracte especial
Trias esgrimeix la bona situació dels comptes públics de la ciutat per evitar els ajustos que vol imposar el Govern espanyol
Trias al·lega comptes sanejats per evitar un pla d’ajust
Pot Barcelona viure al marge de la tempesta de les finances públiques espanyoles? No serà fàcil, encara que aquest és el principal propòsit polític a curt termini del govern de la ciutat i per al qual té el suport dels grups de l’oposició.
L’alcalde Xavier Trias vol que el Govern d’Espanya reconegui l’excepcionalitat financera de Barcelona i així l’hi va plantejar al ministre d’Hisenda i Administracions Públiques en la reunió que van mantenir a Madrid el febrer passat.
No es tracta només d’un desig fruit del patriotisme local. La idea de Trias persegueix objectius una mica més pràctics: el govern de la ciutat pretén eludir gràcies a aquest reconeixement les draconianes mesures amb què el Govern central vol lligar curt els comptes dels ajuntaments.
“Són unes mesures pensades per al 90% dels ajuntaments, que viuen una situació difícil, però ningú no ha pensat en els que hem arribat fins aquí en una bona posició”, sosté la segona tinent d’alcalde, Sònia Recasens.
Recasens i el seu equip es reuniran amb el secretari d’estat d’Administracions Públiques, Enrique Osorio. Després de la trobada amb Montoro, l’Ajuntament creu possible el reconeixement de l’excepcionalitat gràcies a la bona situació financera del Consiatori i també al blindatge legal que els ofereix la Carta Municipal de Barcelona.
Barcelona tancarà l’any 2012 amb dèficit zero d’acord amb els criteris de la comptabilitat europea –els exigits pel Govern espanyol–; el seu deute és lluny del llindar del 75%; paga a no més de trenta-cinc dies als proveïdors, i, a més, no es va acollir al rescat del pagament de factures del ministeri perquè no ho necessitava. En definitiva, ja compleix ara tots els requisits que el Govern de Mariano Rajoy pretén imposar manu militari als ajuntaments per la via de severs plans d’ajust tutelats des dels despatxos del ministeri. Barcelona vol evitar aquests plans d’ajust i així ho plantejarà al ministeri.
La idea és allunyar-se tant sí com no de qualsevol símptoma de crisi en la convicció –provada a la Generalitat de Catalunya– que són el forat pel qual s’enfonsa la confiança i la solvència. D’aquí a la pèrdua de control hi ha un pas...
Una prova del descens del crèdit és, per exemple, el que està passant amb el ràting de Barcelona. Com que els pressupostos depenen essencialment de l’Estat, quan les agències rebaixen el ràting del Regne d’Espanya immediatament després rebaixen el de Barcelona encara que les mateixes agències reconeixen que les seves finances són, ara per ara, força millors que les de l’Executiu espanyol. Això encareix els crèdits i, a llarg termini –no ha passat així aquest any en què Barcelona ha tancat sense problemes dues operacions–, dificulta el finançament perquè l’encareix.
Pel Govern central, la demanda de Barcelona planteja un problema polític: admetre l’excepcionalitat de la capital catalana implica acceptar la d’altres municipis que són en una situació similar.
I en segon lloc significa donar un avantatge competitiu a una ciutat que va optar per un model ben diferent al de les ciutats fashion victims, que van gastar més del
L’alcalde vol evitar tant sí com no una intromissió del Govern central en els comptes de la ciutat
compte en els anys de l’exuberant bombolla, com és el cas de Madrid, que arrossega un deute de més de 6.000 milions. Barcelona es pot cobrar ara el fet d’haver perseverat en la modèstia.
Però en aquesta negociació Barcelona pot brindar a Madrid una empenta a través d’una altra de les demandes que l’equip de Trias plantejarà al Govern espanyol: la participació en l’IVA recaptat dels ingressos procedents de l’activitat turística.