Homes pont
D’altura són les trobades que promou Barcelona Tribuna. Jorge Fernández Díaz no necessita presentació, però va resultar molt útil el perfil que va traçar José Antich amb el seu tècnic sentit de síntesi. Des de la seva infantesa, l’actual ministre de l’Interior, fill d’un exemplar militar i cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona de qui, entre altres mèrits, va heretar humanisme i talent, es diria predestinat a exercir d’home d’Estat, al servei de la seguretat col·lectiva.
El seu discurs va fer impacte en la nombrosa audiència. Sòlid professionalisme, per a qui els problemes d’ordre públic i el nostre país no guarden secrets. Amb el seu col·lega de la Generalitat, Felip Puig, i el ministre francès, Manuel Valls, Jorge Fernández és un altre convençut de l’especial protecció que mereixen les democràcies. Oratòria bilingüe molt natural, nimbada de sincera espiritualitat. És un d’aquests homes pont tan necessaris contra els radicalismes.
Comprensió ineludible sobretot entre Madrid i Barcelona, dins de l’Estat plural, en el qual Catalunya és part vital. Producte de mil·lenària cultura catalana, del patrimoni de la qual forma part l’idioma de Cervantes. Arrencant de la Marca Hispànica, Catalunya és pionera de l’europeisme en marxa. És moment indicat per a diàlegs, debats i acords bilaterals sense complexos, en profit de totes les comunitats perquè es tracta de sortir d’una tremenda crisi. Des del punt de vista dels que donen suport a les aproximacions que La Vanguardia dels Godó continua fomentant, entre Barcelona i Madrid, es pot equiparar el paper que va exercir López Rodó amb el de Jorge
Aquest és moment indicat per a diàlegs, debats i acords bilaterals sense complexos
Fernández Díaz al Govern central.
Paper d’homes i dones pont que a Madrid Enric Juliana, per citar un exemple, compleix diàriament, en sintonia amb Javier Godó i la direcció del diari i tants altres companys i companyes. Al servei de la democràcia que, al costat del llavors jove rei Joan Carles i Adolfo Suárez, van pactar els presidents Tarradellas i Pujol i constitucionalistes com Miquel Roca i Jordi Solé Tura. Declarant, des del primer dia, el seu pacifisme en llibertat i absolut rebuig de la violència i el terrorisme, “càncer d’Espanya”, assassí de l’inoblidable Ernest Lluch i tantes altres víctimes catalanes. Reticents nats a qualsevol insofrible sensació o insinuació colonialista.
Roca Junyent, que sempre ha entès aquesta funció d’enllaç al sector públic o privat, l’exerceix ara des de la presidència d’Amics del País, al servei de la societat civil. I, des de sempre, Luis del Olmo, gegant del periodisme radiofònic, autor de dotze mil entrevistes, infatigable, valent, generós, combatiu símbol a qui tanta mútua comprensió deuen catalans i castellans, mesetarios i perifèrics. Protagonistes, amb Javier Godó al capdavant, d’una memorable i convincent reunió.