‘Forever’ adolescent
De com mitjançant la provocació i la reinvenció Madonna suma els fans més variats
Devots gais, noies de vint-i-tants, pares, dones, fills… “Vaig descobrir la Madonna amb The immaculate collection. Abans no m’havia cridat gaire l’atenció. Però el 1990 em va impactar”, diu en Mario, de 36 anys, en un lloc privilegiat de la cua que encara el Palau Sant Jordi.
“I després, el 1992, va arribar el gran moment: el llançament d’Erotica i del seu llibre. Llavors, pel so, per la imatge, per la capacitat de provocació, de trencar amb tot… em va enamorar per sempre. Vaig viure aquella època amb molta emoció. Va ser un gran moment de la meva vida. Després hi ha hagut altres èpoques, però aquella va ser…”.
Madonna és com l’adolescència. Tothom la passa. I, encara que algun dia n’arribem a renegar, tot i que sempre hi ha els que no volen ni que els esmentin els anys dels grans, aquesta artista sempre deixa una empremta provocativa molt endins de la qual ningú no se’n vol deslliurar mai més.
Fa trenta anys que Madonna es reinventa sota els mateixos paràmetres picants, esmolant les seves armes de seducció. Abans o després toca la fibra sensible. Abans o després atrapa. Per sempre o perquè almenys li compris dos o tres discos. I per això el seu públic és tremendament heterogeni. “Em va enganxar a BUP”, reconeix en Marcel Farré, en companyia de la seva dona, la Lídia, la seva nòvia de tota la vida, i de la seva filla, l’Alba, de deu anys. Tots tres d’Igualada. “Per nosaltres el moment va ser el Papa don’t preach, el ‘Papa, no em clavis el rotllo’… Era la més innovadora, la més moderna, la més provocativa”.
En l’anterior visita de Madonna, l’Alba era massa petita, però els seus pares no van voler que aquesta vegada es perdés l’oportunitat. En Marcel, empleat del departament comercial d’una empresa, confessa que després, amb els anys, va perdre l’interès en les seves novetats. Però és que el Pa- pa... en ple batxillerat cala molt profund. “Recordo molt aquells anys, de quan vam anar junts a la botiga de discos i vam comprar en casset el True blue”, intervé la Lídia, dissenyadora gràfica.
Malgrat que la intensa calor d’ahir a la tarda a Montjuïc no convidés a la disfressa extravagant –tot just es van entreveure en els prolegòmens uns quants barrets de texà de colors cridaners i algunes botes amb serrells–, en Mario vesteix per a l’ocasió un cosset a tall d’homenatge a l’ambició rossa, amb uns mugrons punteguts que rememoren aquell Vogue i una samarreta de reixeta a l’estil de Lucky star.
El seu amic Miguel, el de les malles negres i les botes Doctor Marteens desnuades, acabat d’aterrar per a aquest concert, procedent de Veneçuela, s’afanya a mostrar el seu tatuatge moment Ray of light. “L’adoro des
Qui vol deixar enrere la rebel·lia de joventut i transformar-se en un oficinista conformista?
del 1998 –explica amb ganes–. Llavors va agafar un rotllo més adult i seriós, però ballable… menys adolescent. Tota una dona. Res a veure amb la típica Britney Spears. Des d’aleshores la segueixo. S’ho mereix. A més a més, sempre ha estat amb els gais, sempre ha defensat la nostra lluita”.
Qui vol deixar enrere la rebel·lia de joventut i transformarse per sempre en un oficinista conformista? Qui prefereix deslliurar-se d’aquest mesurat punt provocatiu i seguir la resta de xais? La indústria ho sap. I Madonna també. Té ben clar fins on pot arribar. Aquesta gira és el MDNA Tour. Només ella podia fer una picada d’ullet més respectable, controlada i disbauxada a l’èxtasi, droga el principi actiu de la qual respon a... MDMA. Com qui no vol la cosa. Entremaliadures per a tothom. Les famílies no s’ofenen. Compren entrades.