Bellesa immarcescible

Esperada amb expectació la nova singladura del cèlebre tenor Juan Diego Flórez en l’òpera de Bizet, que es va presentar amb un equip vocalment esplèndid, no només per la seva presència, sinó també per l’equip que l’envoltava, capitanejat per l’excel·lent Leïla de Patrizia Ciofi i per l’excels baríton rus Vassili Ladyuk, que va aportar una veu de sòlids registres i sensible musicalitat, perjudicada només en certa manera per una pronunciació francesa certament millorable. L’aparició de Flórez va ser salu- dada amb entusiasme, amb especial èmfasi en el cèlebre duo Au fond du temple saint amb el baríton, i amb una ovació de luxe després de la seva ària Je crois entendre encore que el tenor va coronar amb un re bemoll sobreagut de gran impacte i extraordinària durada. A la resta de l’obra es va distingir també al seu bellíssim duo amb Leïla i al trio amb aquesta i el baríton. La bellesa immarcescible de la veu de Flórez, ben secundada pels intèrprets restants (Felipe Bou, com a Nourabad, va ser un altre complement de poca extensió però indubtable qualitat) van causar el millor efec- te. Una bona coreografia va donar realçament a les pàgines de ballet (ara tantes vegades sacrificades, però aquí molt ben realitzades) i una escenografia convencional però eficaç, amb alguns apunts molt aconseguits (el canviant paisatge del fons, amb la fertilitat típica del Ceilan mític de l’època de la composició, pertanyent a la cèlebre etapa exòtica

La funció va tenir la brillantor d’una bona feina de conjunt i el públic ho va apreciar així

de l’òpera francesa) van arrodonir l’espectacle que va tenir una qualitat eminent i va deixar molt convençut el nombrós públic.

L’orquestra d’Yves Abel va fer justícia a les belleses extraordinàries de la composició de Bizet –bon instrumentador com pocs– i el Cor de l’Òpera de Las Palmas va donar un excel·lent rendiment, fruit sens dubte d’un conscienciós estudi atesa la importància de l’esdeveniment. Cal reconèixer que hi ha òperes que permeten millor el lluïment del tenor, però a part dels seus moments estel·lars, la funció va tenir la brillantor d’una bona feina de conjunt i el públic ho va apreciar així i va prolongar els aplaudiments durant un temps considerable.