Com a la batalla de les Termòpiles
Lawrence Durrell va definir Grècia com un estat mental. El novel·lista va escriure que aquest “petit país” tantes vegades saquejat guarda, en plena decadència, el fort batec del cor: “Potser Grècia no és més que cendres, però el fènix encara és allà esperant la seva hora”. Segurament per això, el partit de l’Eurocopa que demà enfronta Grècia amb Alemanya molts ciutadans grecs el perceben com a alguna cosa més que un partit de futbol. Guanyar a Gdansk seria un episodi més de la seva èpica mil·lenària, reforçaria la castigada moral del país i permetria rescabalar-se de tant menyspreu acumulat per la política germànica. El diari Bild Zeitung, que mai no ha estat exemple d’equanimitat ni de temprança, ha titulat: “Contra Jogi (Joachim Löw) no hi ha rescat que valgui”, Mentrestant, al text, el comentarista proclama: “Pobres grecs, la pròxima fallida els l’oferim de regal”. Per la seva banda, el Goal News hel·lè va posar a la portada la frase “Porteu la Merkel!” després d’eliminar Rússia, i Sports Day, fent gala d’una certa fanfarroneria, va etzibar: “Alemanya, així és com es van classificar els teus deutors”.
La cancellera alemanya és el personatge més impopular de Grècia, després de les acusacions que va fer que els hel·lens treballen poc i tenen mas- sa vacances. Un sentiment semblant comença a aflorar en altres països del sud, farts de veure com Merkel fa ús d’un discurs culpabilitzador que horroritzaria Adenauer. L’Eurocopa ha aconseguit que Grècia i Alemanya es vegin les cares sobre un terreny de joc, però a ningú no se li escapen les connotacions polítiques de l’enfrontament. La morbositat està servida, i això des d’Atenes es percep com una oportunitat de revenja que el futbol ofereix al país.
Aquest clima no agrada gens al correcte entrenador alemany, al capdavant d’un equip clarament superior al grec. Löw ha declarat que serà només un partit de quarts de final i prou. I per treure ferro a la qüestió fins i tot n’ha fet broma, dient que té un acord amb Merkel segons el qual ni ella no li aconsella mai les alineacions, ni ell no li suggereix res de política. El president de la Federació Alemanya, Wolfgang Niersbach, ha insistit: “Està en joc la classificació per a les semifinals, no el futur de l’euro”.
La selecció grega no és un gran equip, però resulta un bon equip. Del seu onze no se’n poden esperar grans meravelles, però són aguerrits en defensa i poderosos en el joc aeri, per bé que poc resolutius en atac. Coneixen perfectament l’ofici i saben la manera de trencar el ritme del rival, de guanyar segons al cronòmetre i de marcar el terreny als adversaris. Les apostes són clarament favorables a la selecció alemanya, una de les favorites que a més és l’única que ha guanyat els tres partits disputats a la fase de classificació. Però per vèncer Grècia haurà de suar tinta. Els futbolistes grecs transmeten un discurs d’orgull de país que els fa ser encara més temibles. Katsouranis, un dels pocs supervivents de la selecció que va guanyar l’Eurocopa ara fa vuit anys, ho ha deixat ben clar: “Les nostres famílies estan passant moments molt difícils i volem donar-los una alegria per celebrar alguna cosa”.
Demà es disputarà un partit singular a la ciutat de les drassanes, que és símbol de la lluita per la llibertat.
El partit Grècia-Alemanya a Atenes es veu com un nou episodi d’èpica
L’austeritat –i el talent– alemany tindran al davant l’orgull –i la història– grec. L’entrenador de Grècia, el portuguès Fernando Santos, ha escalfat l’espectacle comentant que és difícil donar lliçons a un país que és el bressol de la ciència i la democràcia. S’ha escrit que el futbol és el substitutiu modern i innocu de les gestes bèl·liques de l’antiguitat. El partit de demà, a Atenes es veu com una nova batalla de les Termòpiles, on els grecs van guanyar per coratge el molt superior exèrcit persa.