El Govern espanyol obligarà gairebé tota la banca a rebre fons del FROB
Oliver Wyman i Roland Berger només deixen fora de perill els grups més grans
El Govern de Mariano Rajoy obligarà la pràctica totalitat de la banca espanyola a ampliar capital per intentar transmetre als mercats i als socis comunitaris que el sector financer deixa de ser un problema a Espanya. Oliver Wyman i Roland Berger, les dues consultores contractades per l’Executiu per avaluar les carteres creditícies del sector, lliuraran avui els informes que serviran de base perquè el Govern demani fins a 100.000 milions d’ajuda per a la banca. La previsió és que la xifra final que se sol·liciti sigui d’uns 60.000 milions.
Fonts financeres van assegurar ahir que esperen conclusions dures dels avaluadors, ja que l’escenari de solvència aplicat per comprovar la resistència de les entitats és molt exigent –caiguda de l’economia fins al 2014, amb un atur creixent i una morositat desbordada– i el nivell de capital mínim al final del període s’ha establert en el 10% dels actius ponderats per risc (crèdits).
Com a resultat, gairebé ningú no se salva de la crema. Els avaluadors han dividit el sector en tres grups. En el primer hi ha els que podran absorbir amb el marge d’explotació (el benefici que deixa el negoci abans de provisions i extraordinaris) el volum de sanejaments que es derivin de les pèrdues de les carteres. El Santander i el BBVA podrien ser els únics en aquesta situació. No obstant això, els podrien acompanyar també Caixa Bank i el Sabadell, aquest últim beneficiat per l’esquema de protecció d’actius que li va donar l’FGD (Fons de Garantia de Dipòsits) quan va comprar CAM.
En un segon grup, estarien les entitats amb dèficit de capital però amb possibilitats d’aconseguir cobrir-lo pels propis mitjans. Aquí hi hauria, el Popular, Bankinter i algunes de les antigues caixes, com la Kutxa i Unicaja, junt amb Caixa Bank i Sabadell si finalment els apliquen els criteris més estrictes.
El Govern estudia obligar tots els que estiguin en aquest segon grup a emetre bons contingents convertibles –cocos, en l’argot– que serien subscrits pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). “Volen que quedi clar que, des del primer moment, es cobreixen totes les necessitats de capital, però en obligar les entitats ben gestionades a emetre cocos, les estigmatitzen i a més hauran de pagar un altíssim interès per aquest préstec”, diuen en una de les entitats potencialment afectades. Després de donar entrada al FROB en el capital, els bancs podrien implementar les mesures necessàries per captar recursos i recomprar els cocos en aquell moment.
El tercer grup, liderat per Bankia, és el de les entitats que actualment no tenen possibilitat d’aixecar capital. A més de les nacionalitzades –Nova Galicia, Catalunya Banc i Banc de València–, els avaluadors poden haver inclòs aquí Ibercaja-Liberbank i BMN, que no cotitzen i avui podrien tenir impossible emetre. En aquests casos, el desembarcament del FROB serà a través d’una ampliació de capital amb accions ordinàries, la qual cosa portarà a la nacionalització parcial.
Al sector hi ha indignació per com s’està portant a terme el
Les entitats que poden aconseguir capital hauran d’admetre bons convertibles fins que ho facin
procés per part del Govern. Amb prou feines els han consultat. “És presoner de la troica i no escolta ningú”, afirmen en un dels bancs cotitzats, on es queixen també de no saber encara com quedarà definit tot.
Entre els dubtes per resoldre hi ha el de quines són les condicions que Europa imposa a tot el sector, amb independència de si una entitat ha rebut ajuts o no. En el seu comunicat del 9 de juny, l’Eurogrup ja deia que els ajuts estarien condicionats a plans de reestructuració per part de qui els percebi i a reformes estructurals “horitzontals” (generals) per al conjunt del sector. Una d’aquestes reformes podria ser l’obligatorietat de reduir el percentatge de crèdits sobre els dipòsits d’una entitat per obligar-los a despalanquejar-se. Una altra, segons fonts del sector, la de reduir la presència en un sector determinat, com l’immobiliari. “Això és bo, i tots podem estar-hi d’acord; el que és dolent és que si et donen molt poc temps per dur-ho a la pràctica provocarà unes pèrdues que potser et pots evitar amb una mica més de marge temporal”, diuen al sector. Avui tot quedarà clar.