El PIB per habitant se situa per sota de la mitjana europea
A Espanya manté un lent retrocés i ja és similar al de Grècia
Espanya segueix el seu camí d’empobriment. El PIB per habitant va tornar a recular el 2011 i per primera vegada en deu anys s’ha situat una dècima per sota de la mitjana comunitària. Les dades proporcionades per Eurostat indiquen que som al nivell del 2001, just abans que es visualitzés la bombolla immobiliària.
El retrocés espanyol ha estat lent però persistent des que es va iniciar la crisi el 2007, quan el PIB va arribar al 105% de la mitjana. Des d’aleshores s’ha reduït sis punts, tot tancant el 2011 en el 99% de la mitjana de la Unió Europea. Aquest descens és similar al que s’ha produït a Grècia (que se situa en el 82%), i és molt superior al registrat a Portugal, que es limita a dos punts (77%). I molt inferior als 21 punts que ha perdut Irlanda (127%).
L’evolució d’Espanya i els països rescatats és exactament la contrària a la que s’ha produït a Alemanya, que ha superat el nivell de riquesa previ a la crisi (en passar del 116% al 120% de la mitjana), França es manté (de 107% a 108%) i Itàlia ha perdut tres punts (fins a situar-se en el 101%). També ha evolucionat en positiu Bulgària, el país amb menor PIB per habitant de la Unió (45%), que puja dos punts.
El retrocés d’Espanya ve donat fonamentalment pel fort augment de l’atur, que s’incrementa amb 3,4 milions de persones (passa de 2,2 milions a 5,6 milions, segons l’EPA del primer trimestre). Al sector de la construcció s’han produït prop de dos milions d’aturats, i encara no ha trobat el seu terra. El problema és que l’esvoranc creat per l’atur continuarà augmentant com a conseqüència del fort descens que està registrant el PIB el primer semestre de l’any a causa de la doble recessió de l’economia.
Aquesta situació ha desencadenat per primera vegada l’alarma a la Comissió Europea. Al seu últim informe, publicat el 30 de maig, adverteix que a Espanya un 26% dels nens ja està en situació de pobresa (xifra que supera l’estimació de l’Unicef i Càritas). El motiu és que el seu pa- re i la seva mare s’han quedat a l’atur; les llars amb tots dos en situació de desocupació han augmentat un 120% en aquesta crisi. Aquest fet ha comportat que els nens hagin desplaçat els ancians com el col·lectiu més afectat per falta de recursos.
D’acord amb les dades del Banc d’Espanya, la crisi ha volatilitzat la riquesa acumulada per les famílies en l’última dècada. Només durant els últims cinc anys han perdut 180.788 milions d’euros. Aquesta situació ha agreujat l’anomenat “efecte pobresa”, que està pesant com una llosa sobre el consum. Davant aquesta situació, les famílies s’estan “menjant” els seus estalvis (la taxa d’estalvi s’ha situat en l’11%).