50 anys junts.
Hollande i Merkel reafirmen la vigència de la parella franco-alemanya
Angela Merkel i François Hollande van celebrar ahir mig segle de reconciliació entre Alemanya i França.
Charles de Gaulle i Konrad Adenauer van iniciar el 1962 el difícil camí de la reconciliació entre França i Alemanya sobre les cendres i la sang vessada de tres guerres. I ahir, exactament cinquanta anys després, François Hollande i Angela Merkel, es van reunir al mateix lloc, a la catedral de Reims, per proclamar la seva fe en l’amistat franco-alemanya i en la construcció d’un futur comú en el si d’una Europa unida. Tots dos, cadascú amb un accent diferent que delata les seves divergències soterrades, es van conjurar per fer un salt enda- vant en la construcció europea i van reafirmar la seva convicció que la “ineludible” parella francoalemanya ha de tornar a traçar el camí. Sense imposicions ni exclusivitats, van subratllar amb paraules semblants Hollande i Merkel, però convençuts que França i Alemanya constitueixen el motor, el cor, l’ànima, l’avantguarda d’Europa.
La trobada del president francès i la cancellera alemanya en el marc d’una commemoració amb una càrrega simbòlica tan profunda, només una setmana després de l’agitada cimera de Brussel·les del 28 i 29 de juny, va contribuir a relaxar la tensió entre París i Berlín, separades per la manera d’afrontar la crisi econòmica i financera. Distesos, Hollande i Merkel van intercanviar somriures i gestos d’acostament que semblarien indicar que la relació entre els dos dirigents, que va arrencar de forma tempestuosa, està en procés de normalitzar-se i pot trobar una via de cooperació
INTEGRACIÓ El president francès convida la cancellera alemanya a “franquejar junts una altra porta” COMMEMORACIÓ Hollande i Merkel celebren els 50 anys de la reconciliació de De Gaulle i Adenauer
molt fructífera, tal com va succeir temps enrere amb parelles ideològicament tan asimètriques com Giscard-Schmidt, Mitterrand-Kohl i Chirac-Schröder.
L’ambició és compartida, almenys en paraules. En un discurs pronunciat a la plaça de la catedral, sota una pluja intermitent, el president francès va lloar la “lucidesa, audàcia i grandesa” de De Gaulle i Adenauer en impulsar una reconciliació –només 17 anys després del final de la Segona Guerra Mundial– que no tota la població comprenia ni estava disposada a acceptar i es va situar com a hereu d’aquest mateix esperit. “No girem full, obrim una porta”, va dir llavors De Gaulle. I ahir Hollande va convidar a la cancellera alemanya a “obrir i franquejar junts una nova porta” que condueixi a “fer encara més estreta l’amistat entre les nostres dues nacions”. El president francès va parlar
d’un “salt endavant”, d’un “nou començament” en la construcció europea, per a la qual –va subratllar– “la qualitat de la relació entre França i Alemanya és decisiva”. Decisiva però “no exclusiva”, va tenir cura a remarcar Hollande, que en els últims episodis europeus ha buscat una aliança paral·lela amb Itàlia i Espanya.
Alemanya i França “no volen donar lliçons, simplement donar exemple”. va afegir el president de la República, que en una en- trevista publicada ahir al diari regional L’Union va rebutjar la idea d’un “directori” franco-alemany com el que va funcionar en l’etapa de Nicolas Sarkozy.
El cant europeista d’Hollande podia haver brillat més si al costat de d’aquestes proclames no hagués aparegut la cautela, habituals en el discurs francès, sobre la salvaguarda de la “sobirania nacional”. Home abans vinculat a Jacques Delors, és difícil discernir si el president d’ara ha rebaixat la fe en la integració d’Europa o manté una distància calculada per no desvetllar la fera antieuropea que viu dins l’esquerra francesa i en al Partit Socialista mateix.
Qui no té necessitat d’avançar amb el fre de mà posat és Angela Merkel, que ahir va oferir una nova mostra de la determinació de progressar cap a una unió política de debò. “La unió econòmica i monetària no és prou forta. La nostra generació n’ha de treure les conclusions apropiades i completar la unió política. És una feina hercúlia, però Europa podria sortir més sòlida de la crisi”, va afirmar la cancellera alemanya, que va subratllar la necessitat que Alemanya i França treballin colze a colze: “Plegats, podem fer front a tots els reptes”.
Com va fer el president francès, Merkel va considerar que la parella franco-alemanya és “ineludible” a Europa, per molt que no pretengui ser “exclusiva”. “Convidem tothom a seguir-nos en la construcció d’Europa”, va afirmar d’una manera prou expressiva.
La cancellera alemanya, que va assumir públicament la res-
“La nostra generació ha de completar la unió política d’Europa”, proclama Merkel
ponsabilitat d’Alemanya en l’Holocaust i en el patiment de França sota l’ocupació nazi, va valorar el gest històric d’Adenauer i De Gaulle d’apostar per la reconciliació i l’esperança, i va considerar un deure continuar avançant pel camí traçat fa cinquanta anys. Merkel va acabar, en francès, amb un “Visca l’amistat francoalemanya!”.
L’acte d’ahir a la simbòlica ciutat de Reims, víctima de la destrucció durant la Primera Guerra Mundial i escenari de la capitulació del III Reich el 7 de maig del 1945, obre tot un any de commemoracions per celebrar la reconciliació entre França i Alemanya. Hi haurà conferències, col·loquis i exposicions durant tot l’any, i igualment es commemorarà, al setembre, l’històric discurs de De Gaulle a la joventut alemanya a Ludwigsburg i la signatura, el 22 de gener, del tractat de l’Elisi. Aquesta data donarà peu a una altra trobada entre Merkel i Hollande a Berlín, així com dels parlaments dels dos països.