L’oportunitat de Xipre
COM correspon a l’actual sistema rotatori, Xipre ocupa des del primer de juliol la presidència semestral de la Unió Europea (UE), coincidint pràcticament amb la sol·licitud de Nicòsia d’un rescat financer als seus socis, mentre ha demandat a Rússia un préstec de 5.000 milions d’euros per resoldre els problemes de la seva banca. En el moment problemàtic que viu la UE, cal preguntar-se si la presidència per torns ha de seguir vigent, atès que ja s’ha creat una presidència permanent del Consell Europeu, que recau actualment en Herman Van Rompuy.
La presidència té com a responsabilitat primordial organitzar i presidir les reunions del Consell de la UE, encara que també entra dins de les seves competències propiciar compromisos entre els països membres. Una altra qüestió és si un país immers en una crisi profunda està en condicions d’exercir aquest paper.
Xipre ha assumit la presidència rotatòria de la UE per primera vegada des que va entrar a la zona el 2004. Serà, a més, el primer país que ocupa aquest càrrec després d’haver sol·licitat als fons europeus un ajut econòmic per superar la crisi.
El president xipriota, el comunista Dimitris Christofias, ha fet del creixement la prioritat del país al capdavant de la Unió Europea, i ha mostrat la seva opo- sició a la política d’austeritat que segueix la zona euro.
Els problemes que van portar Nicòsia a demanar el 24 de juny un rescat a la UE han vingut fonamentalment dels seus bancs, molt relacionats amb l’economia grega. Amb un producte interior brut (PIB) equivalent a 17.300 milions d’euros, els seus bancs necessitarien un rescat de prop de 10.000 milions d’euros.
Xipre va ser expulsat dels mercats internacionals després que el rendiment del seu deute superés els dos dígits, circumstància que el va portar a demanar a Rússia un préstec de 2.500 milions. Ara ha tornat a demandar-li un altre préstec per valor de 5.000 milions. El president Christofias ha defensat aquesta petició argumentant que Moscou, al contrari que la troica (Comissió Europea, BCE, FMI) “no planteja cap condició”. Alhora, ha advertit als seus socis europeus que no acceptarà qualsevol exigència que Europa li requereixi i que no està disposat a augmentar el seu impost de societats, que té un tipus reduït del 10%.
Des del Parlament Europeu s’ha suggerit a Nicòsia que faci servir la presidència per dialogar i resoldre els seus problemes amb Turquia, que ocupa part de l’illa. En cas d’acceptar aquesta via, una presidència potser poc oportuna almenys aconseguiria un objectiu molt acceptable.