Els diaris d’una gran passió
Richard Burton va escriure la seva gran història d’amor amb Elizabeth Taylor
Londres Corresponsal
La història de la gran passió entre Richard Burton i Elizabeth Taylor ha estat explicada moltes vegades, i és el patró d’or quant a amors entre celebritats. Però per si a algú encara li quedava algun dubte de fins a quin punt arribava la química entre la parella de britànics –ella, anglesa; ell, gal·lès–, uns diaris de l’actor, de pròxima publicació, deixen el cas vist per a sentència.
Encara que Burton va dir que els comentaris sobre la vida, l’amor i altres celebritats de Hollywood eren estrictament d’ús privat, la seva vídua Sally Hay va decidir donar-los a un professor de la universitat de Swansea, al País de Gal·les, a fi que els edités i publiqués. No ha dit per què, però potser pensa que ha passat prou temps des de la mort el 1986 del galant ben plantat perquè el seu fantasma s’enfadi, i a ningú no li van malament un quants calerons.
Burton i Taylor van estar casats dues vegades (la primera entre el 1964 i el 1974, i la segona, només un any, entre el 1975 i el 1976), però van tenir una història d’amor tumultuosa des que es van conèixer el 1961 durant el rodatge de Cleopatra. En una entrada del diari, l’actor descriu a l’ac- triu com a “bonica més enllà de qualsevol somni pornogràfic, dir que és la dona més bonica del món és fer-li una gran injustícia. És enginyosa i intel·ligent, amb un toc de timidesa i arrogància que la fan encara més excitant”. Però en la vida real les coses no són tan ideals com als diaris i les novel·les, i les grans passions amoroses solen traduir-se també en grans baralles. Entre Burton i Taylor hi va haver molts diners, moltes joies, bastantes drogues i, sobretot, quantitats ingents d’alcohol, que feien que la disputa més insignificant es convertís en una guerra nuclear, i –fins que no va poder ser més– en una espectacular reconciliació. Quan el
Entre Burton i Taylor hi va haver drogues i alcohol, que provocaven ‘guerres nuclears’
protagonista de Beckett i Alejandro el Grande s’enfadava, veia la seva musa amb uns ulls diferents, i es permetia fins i tot criticar la seva barbeta i els seus “exagerats pits”. Quan es van conèixer a Cleopa
tra –una de les vuit pel·lícules que van rodar junts, entre les quals hi ha Castells a la sorra, ¿Quién teme a Virginia Woolf? i La mujer indomable–, tots dos es- taven casats. L’atracció va ser instantània. L’actor es va apropar a l’actriu i li va dir: “Algú t’ha dit alguna vegada que ets una noia molt guapa?”. I ella va pensar, una història que li agradava explicar sovint, que “no podia creure que el famós amant, el gran geni,
el galant per antonomàsia, el fabulós intel·lectual gal·lès em vingués amb una frase tan beneita per intentar lligar”.
El professor Kevin Williams, gal·lès com Burton, ha trigat cinc anys a editar el mig milió de paraules que componen els diaris de l’actor, i que comprenen des del 1965 –poc després del seu primer matrimoni amb Taylor– fins a la seva mort. “Mostren un individu intel·ligent i molt sensible, preocupat ja llavors pels problemes del medi ambient i el perill de les armes nuclears, interessat per la literatura, que llegia Shakespeare i Keats, molt més profund que l’alcohòlic faldiller que anava darrere de totes les dones com ha estat caricaturitzat”.
Dotzè de tretze germans, fill d’un miner que bevia com un cosac, Richard Burton va perdre la seva mare quan era un nen de dos anys i va ser criat per una germana. Nominat en set ocasions a l’Oscar, no el va guanyar mai (ella, dues vegades). Es va casar cinc vegades, dues de les quals amb Liz Taylor; la primera a Mont-real i la segona, a Botsuana. La seva relació amorosa és una de les més grans de la història del cinema, com la de Katharine Hepburn i Spencer Tracy, Clark Gable i Veronica Lake, Rita Hayworth i Orson Welles. Fins i tot encara més.