Vilanova i Mourinho, primer assalt
Barça i Reial Madrid tornen a exposar la seva rivalitat davant els ulls del món
Seria un títol d’importància relativa si Barça o Reial Madrid s’enfrontessin a qualsevol altre, però resulta que s’enfronten entre si per segon any consecutiu i la Supercopa d’Espanya adquireix aires de transcendència i rang d’esdeveniment planetari. En un ambient menys tens que en els darrers clàssics, Mourinho enceta la tercera temporada a la banqueta madridista enfrontant-se a l’entrenador que fa un any va menystenir a la sala de premsa del Camp Nou –“Qui és aquest Pito. Pito què? No el conec”– després de ficar-li el dit a l’ull. Aquest és Vilanova, Tito Vilanova, l’home que va començar diumenge de manera superlativa la trajectòria com a entrenador en l’elit amb una golejada rotunda a la Reial Societat (5-1) i vigoritzant les senyes d’identitat que han convertit al Barça en, a parer seu, el millor equip del món.
Sense res nou al vestidor –en espera de la incorporació de Modric–, el tècnic portuguès va co- mençar amb una ensopegada la defensa del títol de lliga, cosa que sumada a un fracàs a la Supercopa podria erosionar la seva plenipotenciària autoritat. No ho diuen, però Tito i Mou saben que dirimeixen alguna cosa més que la copa manufacturada a la joieria Alegre –de Madrid, òbviament–. En aquest trofeu hi ha l’honor, la il·lusió, la supremacia entre dos models antagònics dins i fora dels camps de joc. “Vull viure aquesta professió a gust, tranquil·lament. No podria fer bé la meva feina si pensés que si no guanyem demà (per avui) em cauria el món a sobre. Em sap greu, a la meva vida hi ha coses més importants”, va raonar Tito, sempre mirant de relativitzar l’abast del partit: “Si pots guanyar molt millor, sempre surts més reforçat, però pensar que el que guanyi estarà més bé per a la resta de la temporada em sembla molt precipitat”.
Els contendents transmeten sensacions diferents de les de l’any passat, quan Mou va preparar a consciència la Supercopa mentre que el Barça va comparèixer en plena ressaca de vacances, cosa que no va impedir-li la conquesta amb un empat al Bernabeu (2-2) i una victòria al Camp Nou (3-2). Tot va acabar amb una batussa començada per una entrada brutal de Marcelo a Cesc davant de les banquetes. Els madridistes es van retirar sense assistir al lliurament del trofeu als campions.
Fa poc més d’un any aquell dia
AMBIENT PROPICI El Barcelona exhibeix un bon nivell físic i anímic, reforçat pel triomf de diumenge EL GRAN ABSENT Tito desitja que Pepe, convalescent d’un fort cop al cap, es recuperi ben ràpidament
Messi va marcar els darrers dos gols al Reial Madrid, i ja en suma 13. Fa quatre partits que el crac no bat Casillas, però ha gaudit de gairebé un mes i mig de descans i ha fet la pretemporada més apropiada de la seva carrera, circumstància que multiplica les possibilitats de tenir protagonisme en aquesta Supercopa. El Barcelona en general presenta un bon nivell físic, adquirit en una pretemporada sense desplaçaments exòtics. El conjunt blaugrana ha recorregut 12.160 km en el període de preparació, davant dels 21.255 km de la plantilla madridista.
D’altra banda, el Madrid lamenta la baixa de Pepe, convalescent del traumatisme cranial que es va fer diumenge en un xoc amb Casillas. És una absència rellevant, tenint en compte que Mourinho sol concedir protagonisme al seu fogós compatriota en els enfrontaments amb el Barça. Vilanova, que li va desitjar una ràpida recuperació, considera que la rapidesa de Pepe permet al Reial Madrid avançar la línia de contenció. Així que per avui intueix un rival conservador pensant en la tornada.