Trias explora un pacte de govern amb el PSC
L’alcalde de Barcelona busca suport estable per afrontar els efectes de la crisi a la ciutat
Xavier Trias i el cap socialista a Barcelona, Jordi Martí, estudien que d’aquí uns mesos el PSC torni a l’equip de govern de la ciutat. L’alcalde ha constatat que no hi ha entesa amb el PP i vol estabilitat davant la complexitat de la crisi.
CiU i PSC exploren les possibilitats d’un acord de govern. Un pacte que als socialistes barcelonins els permetria tornar a ocupar un espai central de la política local i que a CiU li garantiria una estabilitat, de què ara no disposa, per gestionar uns anys que seran molt difícils per a Barcelona i l’àrea metropolitana de la ciutat.
No hi ha res tancat, però aquestes setmanes els líders dels dos partits han estat donant voltes a la idea. L’objectiu de totes dues parts és arribar a una conclusió com més aviat millor. Veure si l’acord és viable o no, cosa que no significa que es materialitzés immediatament.
Quan va tornar del viatge a la Xina, l’alcalde Xavier Trias va convocar els líders del PSC i el PP per separat la darrera setmana de juliol. El dia 29 va dinar amb Jordi Martí, el cap de files dels socialistes locals, i l’endemà, el dia 30, va fer el mateix amb Alberto Fernández Díaz.
En totes dues reunions Trias va temptejar el terreny per al curs que ve, que comença d’aquí una setmana. Necessita socis per aprovar el pla d’actuació muni-
cipal, el full de ruta del govern per al mandat, i, sobretot, per als pressupostos del 2013.
L’alcalde va sortir d’aquell dinar de finals de juliol amb Fernández Díaz havent rebut el missatge sempre franc del líder popular: o tot o res. Per Alberto Fernández Díaz, no hi ha possibles termes mitjos. El líder del PP exigeix a Trias un canvi radical a l’Ajuntament de Barcelona que deixi als socialistes absolutament al marge. Si Trias vol pactar el pla d’actuació municipal amb el PSC, les negociacions del qual van començar el mes de maig, que no compti amb ell per als pressupostos del 2013. “Si hi ha cap acord, que no comptin amb nosaltres per a res”, afirma taxatiu. Si alguna cosa distingeix el líder del Partit Popular de Barcelona és que és un home d’idees clares. I Fernández sap que la perspectiva d’un acord entre PSC i CiU pot afavorir-lo en les eleccions del 2015 sempre que la situació econòmica general hagi millorat suficientment.
El dinar amb el líder del PSC, Jordi Martí, va tenir un resultat més sorprenent. En realitat, Martí va venir a dir amb altres pa- raules el mateix que Fernández Díaz: o tot o res. El raonament del líder del PSC es resumeix així: “Si pactem el full de ruta del govern per als propers tres anys i hem d’acordar un pressupost difícil, quin sentit té que estiguem fora del govern?”. Potser la conversa no va ser tan explícita, però aquest va ser el missatge.
Xavier Trias i els seus regidors van deixar clar a començaments d’aquest any, després de l’acord dels primers pressupostos amb els populars, que no integrarien el PP al govern. Però en canvi mai no han dit que no a una entesa amb el PSC.
De fet, després de les eleccions, Xavier Trias va oferir un acord a l’exalcalde Jordi Hereu –llavors encara cap del grup socialista– per a la governabilitat de la ciutat. Hereu va respondre que el PSC es quedaria a l’oposició. Mesos després, quan Martí va substituir Hereu, en la seva primera reunió l’alcalde va reiterar el seu oferiment. Martí –pendent llavors del congrés del PSC– es va guardar la idea a la butxaca.
O tot o res. L’equip de Trias malicia que, després d’un primer any de mandat salvat a còpia d’aliances puntuals –que no li han reportat mals resultats segons les enquestes–, les coses se li compliquen. Pot prendre l’opció de no aprovar mai el pla d’actuació municipal, prorrogar els pressupostos del 2013 i intentar continuar governant només amb els seus catorze regidors.
Però què passarà si la situació econòmica i social es continua deteriorant? Si alguna idea ha anat quallant entre els barcelonins un any després de la derrota de Jordi Hereu és que, vist en perspectiva, l’últim alcalde socialista no va deixar malament la ciutat en el terreny econòmic. Tanmateix ara les coses s’estan posant molt difícils: el context català i espanyol degraden el deute barceloní, el ràting del qual es veu arrossegat cap avall cada vegada que els comptes de l’Estat fan un pas més cap a un rescat que sembla inevitable. La ciutat de Barcelona no pot