Dos mil militars dels EUA ja han mort a l’Afganistan
Les baixes es disparen amb Obama, però la guerra no entra en campanya
El nombre d’uniformats dels EUA morts a la guerra de l’Afganistan s’ha multiplicat per més de dos des que el 2009 Barack Obama va arribar a la Casa Blanca. I, tot i així, aquesta guerra impopular està embolcallada en silenci. Ni es debat a la campanya per a les eleccions presidencials del 6 de novembre, ni ha provocat les protestes ni el debat públic que altres guerres van suscitar –la més recent, la de l’Iraq–.
Els candidats –el president demòcrata Barack Obama i el republicà Mitt Romney– s’estimen més no parlar de l’Afganistan en
UN CONFLICTE OBLIDAT El ritme de morts ha pujat amb Obama, però el país no creu que estigui en guerra
els mítings. A punt de complir-se onze anys de l’inici dels combats, és la guerra més llarga de la història dels EUA. I, en aquesta guerra, que costa uns 100.000 milions de dòlars anuals, els nordamericans –tant els líders com els ciutadans– ja han donat per fet que no guanyaran; que, com va passar a l’Iraq, no hi haurà una victòria amb desfilades a la Cinquena Avinguda de Manhattan; que el resultat més plausible serà una retirada més o menys honorable que no deixi el país centreasiàtic sumit en una nova guerra civil.
Els EUA han superat aquest estiu la barrera simbòlica dels 2.000 morts en el conflicte. Per commemorar-ho, The New York Times va publicar ahir quatre pàgines amb retrats dels darrers mil morts.
El ritme de baixes nord-americanes s’ha accelerat des que Barack Obama és en el poder. Els EUA van depassar la barrera dels mil morts el maig del 2010, nou anys després de l’inici de la guerra. En dos anys i tres mesos n’ha sumat mil més.
Aquest període coincideix amb l’escalada bèl·lica que Obama va anunciar el desembre del 2009, i que incloïa l’enviament a l’Afganistan de 30.000 soldats i marines més per frenar l’impuls dels talibans i estabilitzar un país en el qual es van estavellar els imperis britànic i soviètic.
Les 2.000 morts són menys de la meitat de les que hi va haver a l’Iraq. Al Vietnam van morir-hi gairebé 60.000 nord-americans. Totes dues guerres van agitar, en diferent grau, els EUA i el món: manifestacions massives, moviments socials i oposició política, dins i fora dels Estats Units.
La primerenca oposició a la guerra de l’Iraq del senador Obama va propulsar la seva carrera i va ser un dels actius durant la campanya que fa quatre anys el va dur a la Casa Blanca. Però llavors la guerra es debatia. Ara no. Ni Obama ni Romney no creuen que tinguin res a guanyar amb l’Afganistan.
“Pot ser que no coincideixin en gaires coses, però quan es tracta d’aquest conflicte que ha durat una dècada, han adoptat la mateixa estratègia en els mítings: dir-ne el mínim possible, de vegades ni una paraula, i canviar de tema de seguida”, ha escrit, a The Washington Post el periodista Rajiv Chandrasekaran, que acaba de publicar un llibre sobre la guerra, Little America.
Un sondeig de l’agència Associ-