La calor també pot ser font d’inspiració
MAKE ROOM! MAKE ROOM! (1966)
Déu, que morbós que estic aquest matí, va pensar Andy. Deu ser la calor, no puc dormir bé i arriben els malsons. És aquest estiu interminable i tots els problemes, sembla que una cosa condueixi a l’altra. Primer la calor, després la sequera, els lladres de magatzems, i ara els Vells. Són bojos, de sortir al carrer amb aquest temps. O potser el temps els hi ha fet tornar.
“Feia massa calor per pensar...”.
HARRY HARRISON
SOTA EL VOLCÀ (1947)
Hugh va abaixar la mirada cap a unes flors boscanes blaves semblants a miosotis que, d’una manera o altra, havien trobat un lloc per créixer entre les travesses. També aquestes innocents tenien llur problema: quin sol horrible és aquest que brama i ens fueteja les parpelles cada pocs minuts? Minuts? Més probablement hores. Potser fins i tot dies; com que els semàfors solitaris semblava que sempre fossin alçats, potser resultaria tristament expedit fer preguntes sobre els trens”.
MALCOLM LOWRY
L’ESTRANY (1942)
Hi havia el mateix esclat roig que abans. Damunt l’arena, la mar bleixava amb tota la respiració ràpida i ofegada de les seves petites ones. He avançat a poc a poc cap a les roques, i sentia que el front se m’inflava sota el sol. Aquella enorme calor s’afexuigava sobre meu i m’entrabancava el pas. Cada cop que la seva immensa alenada ardent em venia a la cara, serrava les dents, tancava els punys dins les butxaques dels pantalons i em tensava tant com podia per imposar-me al sol i a l’opaca embriaguesa amb què m’envaïa. A cada espasa de llum brotada de l’arena, d’una petxina blanca o d’un fragment de vidre, se’m crispaven les barres. He caminat una estona llarga”.
ALBERT CAMUS