La terrible ‘pluja’
Eulàlia Solé recorda que “entre el 1962 i el 1971, els EUA van llançar sobre el Vietnam milions de litres de gas taronja que van provocar milions de morts i ferits, així com malformacions congènites en fills de supervivents”.
Entre el 1962 i el 1971, els EUA van llançar sobre el Vietnam milions de litres de gas taronja que van provocar milions de morts i ferits, així com malformacions congènites en fills de supervivents. Mentrestant, en aquella dècada, la resta del món estava interessada en molts altres esdeveniments.
Aquell any 1962, Sophia Loren va guanyar un Oscar i West Side story en va aconseguir onze. I el següent, el president Kennedy, el mateix que havia encarregat la fabricació del gas mortífer, va ser assassinat. En aquells seixanta, The Beatles embadalien el món i ocupaven als EUA el primer lloc en vendes el 1964. Una altra efemèride en entreteniment es va produir un any després, amb la primera transmissió de televi- sió per satèl·lit, i el 1966 s’inicia l’emissió de la sèrie Batman. Any en què una sonda soviètica impacta per primera vegada en un planeta, Venus. El gas defoliant continua caient mentre el 1967 el president Johnson demana al Congrés 12.300 milions de dòlars més per a la guerra contra el Vietnam. Però grans masses no callen, sinó que es manifesten multitudinàries als EUA, la Gran Bretanya i Europa Occidental, encara que no aconsegueixen aturar la matança. Com res no impedeix que Martin Luther King sigui assassinat el 1968, any del Maig francès, de la minifaldilla de Mary Quant. I la roda del temps continua en un planeta heterogeni en el qual uns suporten bombes i d’altres s’admiren amb l’allunatge d’Armstrong i Aldrin el 1969, o el vol l’any següent del Concorde 001 doblant la velocitat del so. És el 1971, l’any que la Gran Bretanya s’adscriu al sistema decimal, quan cessen els bombardejos amb gas taronja, sense comentaris, amb la mateixa impavidesa amb què s’havien iniciat. Éssers humans enverinats o no a l’albir dels poderosos.
Ara, transcorreguts 41 anys, experts dels Estats Units treballen al costat de vietnamites per desinfectar el territori. Tard, irreparable. Danys com els contemporanis nostres a Síria, a Mali i en tantes altres tragèdies. Dispersos entre festejos com els Jocs Olímpics, entre injustícies econòmiques, entre el luxe obscè dels nou-rics i els de solera. Si de cas existeix quelcom global són els mitjans de comunicació; res més. El món continua compartimentat, amb la il·lusió en alguns llocs d’una democràcia que sols és nominal. Inermes formigues que naixem i morim enmig d’arbitris encara intocables.