El comerç mundial rep Rússia
L’eufòria per l’ingrés a L’OMC atenua la mala imatge política
En una setmana en què Rússia continua sent criticada per la polèmica sentència contra les tres rockeres de Pussy Riot, i després d’un any en què se l’ha acusat de frau electoral, d’intentar silenciar l’oposició o de donar suport al dictador de Síria, la comunitat internacional l’acull al seu si. Ahir, el país més gran del món i el més poblat d’Europa va ingressar oficialment a l’Organització Mundial del Comerç (OMC).
Després de 18 anys de negociacions, el món guanya un gran mercat. Rússia, per la seva banda, espera rebre més inversions foranes i accelerar la seva modernització econòmica. Sembla descartat, tanmateix, que es repeteixi el miracle de la Xina, que després d’ingressar l’any 2001 a l’OMC va experimentar el creixement econòmic més gran de la seva història. Per a la Unió Europea, l’adhesió russa suposarà una empenta per a les seves empreses.
La supressió gradual d’aranzels obrirà noves oportunitats a l’economia russa, encara que també es preveuen efectes negatius. “Negar-se a ingressar a l’OMC no té sentit, ja que en el món contemporani vivim en un sistema econòmic global”, argumenta Dimitri Sorokin, de l’Institut d’Economia de l’Acadèmia de Ciències russa. Amb l’entrada a l’OMC, a Moscou es consideren vençudes les mesures proteccionistes que patien algunes exportacions russes als Estats Units i la Unió Europea. “Aquestes regles no es poden utilitzar ara”, assenyala Sorokin. L’OMC garanteix unes barreres duaneres baixes i el mateix tracte a tots els seus membres.
Les grans vencedores de l’ingrés podrien ser les empreses exportadors d’acer, alumini i altres metalls, que gaudeixen d’un còmode avantatge respecte als seus competidors.
El gran dany a l’economia local pot venir de la reducció dels aranzels a les importacions. La mitjana de les taxes duaneres està avui en el 9,5%. El 2015 hau-
18 ANYS DESPRÉS Borís Ieltsin va demanar l’ingrés el 1993 i les negociacions van començar el 1995
ria de quedar en el 6%. Per aquesta raó, tota l’oposició s’ha declarat en contra de l’ingrés a l’OMC. El Parlament va aprovar l’ingrés el mes passat, i el 21 de juliol el president Vladímir Putin el va ratificar.
El Partit Comunista, la principal força opositora, va recórrer sense èxit al Tribunal Constitucional, al·legant que l’ingrés lesiona els interessos de Rússia. “La situació en què es troben els principals sectors de l’economia no els permet competir amb les empreses occidentals”, va dir el líder dels comunistes, Guennadi
Ziugànov. Rússia ha volgut protegir especialment el seu sector agrícola, i en les negociacions ha aconseguit que continuï rebent importants subvencions estatals: uns 7.500 milions d’euros el 2012 i el 2013, que es reduiran gradualment amb el temps.
Vladímir Putin vol ser entre els que decideixen les regles del mercat mundial. La clau és tenir més instruments per defensar els interessos comercials russos, ha apuntat Mikhaïl Marguélov, president del comitè d’Afers Internacionals del Senat rus. “La transició a les normes de l’OMC trigarà entre cinc i set anys. Després quedarà clar quines indústries superen la prova del mercat
PROTECCIÓ Rússia ha acordat el manteniment del suport estatal al sector agrícola SELECCIÓ GLOBAL Les normes de l’OMC serviran per garbellar l’economia russa
mundial i quines no”, ha explicat.
Les matèries primeres (incloses el gas natural i el petroli) constitueixen el 80% de les exportacions de Rússia. Aquesta enorme dependència és un dels elements que esmenten els experts per suposar que Rússia no es beneficiarà com ho va fer la Xina de l’ingrés a l’OMC. A més, el 2012 no és el 2001. Avui hi ha la crisi econòmica i l’estancament. “Aquest no és un ingrés d’explosió”, ha dit a l’agència Reuters el director general de l’OMC, Pascal Lamy.
El difunt president Borís Ieltsin va sol·licitar el 1993 l’ingrés a l’Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT), antecessor de l’OMC. Però les negociacions no van començar fins dos anys després amb una reunió el 17 de juny del 1995 a Ginebra. En aquest temps, Rússia ha hagut de firmar 30 acords bilaterals i 57 sobre accés a mercats de mercaderies. Les negociacions més complexes van ser amb els Estats Units i la Unió Europea, que es van plasmar en acord el 2006 i el 2010, respectivament.
L’últim obstacle que va caldre salvar va ser Geòrgia, que va anunciar que bloquejaria l’adhesió russa després de la guerra de cinc dies que va enfrontar els dos països l’agost del 2008. Un acord per al trànsit de mercaderies per les províncies rebels d’Abkhàzia i Ossètia del Sud, que Rússia reconeix com a independents, va solucionar el 2011 l’oposició georgiana.