La guerra siriana s’estén al Líban i la seva vulnerabilitat afecta Trípoli
Deu morts en 72 hores en els enfrontaments entre sunnites i alauites
Rifat Ali Eid és el cap de la milícia alauita, aferrada al turó de Iebel Mohsen, on al seu apinyat veïnat viuen els seus coreligionaris. El turó, amb les seves petites guerres interminables que, sovint, sacsegen aquesta ciutat agonitzant, amb el turó de Bab alTabbaneh (on es concentren els combatents sunnites), exhibeix grans retrats murals del rais Baixar al-Assad i hi ha banderes sirianes als balcons.
De l’oficina fortificada d’Ali Eid, lluitador empedreït, sofisticat, de 35 anys, que presumeix que “tots els alauites militen a la meva guerrilla i anomenen el rais sirià Fill de Déu, ja que el seu pare Hafiz al-Assad va protegir la nostra gent, abans discriminada, marginada al Líban i va dignifi-
Al nord del Líban convergeixen tots els serveis d’intel·ligència, segons el líder alauita Eid
car la nostra vida”, entren i surten homes armats.
“Molts ambaixadors –diu complagut, arrepapat a la butaca del seu despatx amb tota mena de projectils i bales d’armes lleugeres a les lleixes d’altres batalles recents– vénen a visitar-me. Aquí convergeixen ara, al nord del Líban tots els serveis d’intel·ligència. És un nus d’intrigues internacionals, de salafistes finançats per Qatar i l’Aràbia Saudita i de terroristes palestins de Nahar al-Bared.
La frontera del Líban és la més desguarnida, la més fàcil de tra- vessar per a desertors de l’exèrcit sirià i rebels. “Amb les nostres armes, més importants que el nostre pa, combatrem el monstre islàmic avalat pels Estats Units i Europa. A Trípoli hi vivim menys de trenta mil alauites envoltats de vuit-cents mil musulmans sunnites”, diu.
Rifat Ali Eid, que creu en el po- der però no en la democràcia, deplora que Occident abandoni les minories de Síria, els cristians i l’Estat laic, i està disposat a continuar la seva croada contra les forces extremistes islàmiques i a ajudar, en el que li demani, Baixar al-Assad.
“Entre aquest turó i el turó enemic de Bab al-Tabbaneh, traves- sa el carrer de Síria, gairebé sempre desert, línia de foc d’aquests dos bàndols, alauites prosirians, i sunnites enemics del règim baasista, on estan apostats vehicles blindats de l’exèrcit libanès, que el forcen sovint a intervenir.
“Aquest reduït enclavament de misèria i de fanatisme –a Bab al-Tabbaneh els salafistes mouen els fils de la seva guerrilla– és un volcà latent per als tripolitans. A la dreta del riu Abu Ali s’estén aquesta zona marginal i subversiva de la ciutat, que dóna l’esquena al mar, enganxada a la carretera cap a la frontera siriana.
L’establishment municipal sunnita –aquesta ciutat pauperitzada, en la qual hi ha grans fortunes com la del primer ministre, Najib Mikati, un potentat internacional– acusa Rifat Ali Eid, a qui tracta de capitost de malfactors, de fer la guerra per compte de Síria. En els combats dels últims tres dies han mort, almenys, deu persones.
No serà la seva última batalla. Extremistes islàmics alauites estipendiats per Damasc, desertors de l’exèrcit sirià, agents infiltrats de Hizbul·lah i soldats libanesos han convertit Trípoli en la porta per la qual, sens dubte, s’estendrà la guerra civil siriana.
Al maig i el juny entre els dos turons ja hi va haver combats que van paralitzar la vida del centre urbà.
Des de la rebel·lió a Síria ha crescut la seva vulnerabilitat. El primer ministre, Najib Mikati, ha advertit als seus habitants que no es deixin manipular com a “simple munició en les guerres dels altres”. Trípoli és una nafra del Líban.
El pròxim viatge a Beirut del papa Benet XVI podria ser anul·lat arran de l’agreujament, sense sorpreses, de l’estat de seguretat de la república.