“La solució és dos estats”
Álvaro Iranzo, exambaixador d’Espanya a Israel
ETel Aviv. Corresponsal l més impactant a l’Orient Mitjà és el fenomen de la guerra, de la violència. La incomprensió, les crisis polítiques i els moments en què els diferents actors s’han embolicat en la violència originen situacions que un ambaixador ha de gestionar, com la guerra de Gaza... L’ús de la força per Israel en legítima defensa ha donat lloc a qüestionaments dels governs occidentals, entre els quals l’espanyol, sobre la proporcionalitat d’aquesta reacció”, va declarar a La Vanguardia l’ambaixador d’Espanya a Israel dels últims quatre anys, que ha conclòs la seva missió.
Quin balanç fa dels seus quatre anys com a ambaixador ? Hi han predominat els aspectes positius. En aquest període, Israel i Espanya han consolidat la seva relació d’amistat com a resultat de decisions dels governs, de l’acompanyament de les respectives societats civils. És una agenda que va més enllà de l’aspecte polític per incorporar-hi l’economia, la
IGNORÀNCIA, NO MALA IMATGE “Al nostre país hi ha un gran desconeixement del que és Israel” UN OBSTACLE “Israelians i palestins no creuen que l’altre renunciï a dominar tot el territori”
cultura, l’educació i la tecnologia.
Quins intercanvis econòmics hi ha entre tots dos països? Mantenim uns intercanvis estables, d’uns mil milions d’euros en cada direcció. Si durant anys la relació econòmica estava basada en els intercanvis de béns i serveis, avui creiem que hem de fomentar més inversions. L’àrea d’innovació tecnològica d’Israel ha despuntat, i s’ha convertit en un ecosistema important. Hi ha també complicitat sobre la importància de crear canals de comunicació entre els avenços científics i les necessitats tecnològiques.
A Jerusalem parlen d’asimetria. Simpatia dels israelians cap a Espanya, sentiment antiisraelià en un sector dels espanyols. Com ho explica? Espanya té prestigi a Israel i els israelians volen anar a Espanya a gaudir de totes les coses bones que tenim. L’asimetria que existeix no significa que Israel tingui una mala imatge a Espanya sinó que al nostre país hi ha un gran desconeixement del que és Israel... S’han creat institucions amb diners públics, com el Centre Sefarad Israel, un dels objectius del qual és lluitar contra l’antisemitisme.
Hi ha decepció als països europeus sobre la possibilitat d’arribar a un acord de pau... És veritat que aquest és el conflicte possiblement més antic de l’agenda internacional. El seu plantejament no ha variat els últims 50 o 60 anys, i això ha produït cansament... Però actituds pessimistes no tenen raó de ser. S’ha de resoldre. Genera patiment i tensions en una zona estratègica del món. Ens obliga a ajudar la solució, que només pot ser l’existència de dos estats en coexistència pacífica.
I quin és l’obstacle? La desconfiança recíproca que perviu tant en la societat israeliana com en la palestina. Cap de les dues no creu que l’altre costat renunciï a dominar el territori que va constituir el mandat britànic de Palestina.
És possible un atac militar d’Israel contra l’Iran? Sí, crec que és una opció del Govern israelià. Altres països com els EUA han fet advertències semblants. L’accés de l’Iran a l’arma nuclear seria molt preocupant. Israel té una fundada preocupació pels plans militars de Teheran, que qüestiona l’existència de l’Estat d’Israel.
Se’n va més optimista o més pessimista?
Més optimista. Detecto a Israel i també en la societat palestina l’energia constructiva de grups que creuen que la violència i la idea que un poble s’ha de subordinar a l’altre són conceptes que han anat a la paperera de la història. El destí està en mans de totes dues parts.