El Govern central, preocupat per una deriva independentista a Euskadi
Urkullu aposta per grans pactes i López no descarta donar suport al PNB
El Govern central va reconèixer ahir la seva preocupació per la possibilitat que es produeixi una deriva independentista al País Basc en les eleccions convocades per al 21 d’octubre. En una conversa informal amb periodistes, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va admetre que aquesta possibilitat li preocupa “moltíssim”, perquè provocaria una inestabilitat política, no només al País Basc, sinó també a Espanya, que es projectaria a l’exterior, i que perjudicaria la confiança que el país ha de transmetre a Europa, que és un soci fiable que complirà amb els seus compromisos.
La vicepresidenta va provar d’explicar que aquesta preocupació no és només la que ha existit en altres moments, en els quals s’ha apostat per un projecte identitari que suposi un enfrontament entre el Govern central i el del País Basc, com va passar amb el pla Ibarretxe, sinó que ara s’hi afegeix la possibilitat que aquesta deriva independentista perjudiqui la situació econòmica, en un moment transcendental per sortir de la crisi. Amb aquesta afirmació, Santamaría no només feia referència a la possibilitat de què EH Bildu pugui ser la força més votada en les eleccions basques, com ho va ser a l’Ajuntament de Sant Sebastià en les municipals, sinó a un triomf del PNB, que estaria temptat de ra- dicalitzar el seu discurs i la seva actuació per intentar guanyar terreny a l’esquerra abertzale. A l’Executiu li preocupa haver de sumar el País Basc a les seves preocupacions, mentre Catalunya reclama un pacte fiscal i es posa en marxa una reforma de l’Administració.
Mentrestant, l’endemà d’anun ciar l’avançament electoral, els partits bascos ja comencen a fer càbales sobre possibles pactes postelectorals. Les últimes enquestes configuraven uns resultats amb majoria del PNB, però seguit molt de prop per EH Bildu, i PSE i PP com a tercera i quarta força, respectivament. Els partits bascos són conscients que governar sense una majoria estable pot portar situacions com les de Gipuzkoa i Sant Sebastià, on governa Bildu en minoria exposat a sobresalts quotidians.
Va ser el lehendakari qui va marcar els seus límits en matèria de pactes per descartar un acord amb EH Bildu en considerar que els separa un “abisme en qüestions ètiques i democràtiques”. Va ser més ambigu sobre el PNB, i va evitar tancar- se portes. Per la seva banda, Iñigo Urkullu, a qui les enquestes assenyalen com a favorit per a les pròximes eleccions, va manifestar la voluntat del seu partit d’“assolir grans consensos” contra la crisi, sobre el final d’ETA i també sobre l’autogovern, més enllà de l’aritmètica parlamentària.
El president del PP basc,
El PP basc s’erigeix en dic de contenció de l’esquerra abertzale al Parlament
Antonio Basagoiti, va rebutjar acords amb el PNB i va advocar per tenir els màxims escons possibles per impedir que “Bildu arribi a ser al capdavant de les institucions basques”. La candidata d’EH Bildu, Laura Mintegi, va allargar la mà sense objeccions als uns i als altres: “El nostre tarannà democràtic mai no ens permetria dir a priori que rebutgem cap opció”.