L’orgull ferit de Suècia
SUÈCIA se sent ferida en el seu orgull de país defensor de la llibertat i els drets humans. Des que el Govern equatorià de Rafael Correa va afirmar que donava refugi a Julian Assange a la seva ambaixada londinenca per evitar que Suècia, després de processar l’activista australià per presumptes delictes sexuals, l’extradís als EUA, la imatge del país nòrdic s’ha vist maculada.
Per això, aquesta setmana ha estat pròdiga en declaracions d’autoritats sueques. Tant el primer ministre, Fredrik Reinfeldt, com el ministre d’Afers Exteriors, Carl Bildt, han defensat la independència de la justícia sueca i han titllat d’inacceptable l’actuació de Quito. Una alta funcionària del ministeri de Justícia suec ha estat més concloent en dir que el seu país mai no lliuraria Assange als EUA en cas que pogués ser torturat o condemnat a mort.
Si s’observa des d’una òptica desapassionada, el cas Assange és interessant perquè anuncia canvis substantius en l’àmbit de la informació, així com en el dels serveis secrets. En l’era electrònica, segons van provar les filtracions de Wikileaks, el sistema de comunicacions, inclòs el que incumbeix a matèries reservades, és més vulnerable que mai. És per tant comprensible que determinats activistes intentin buscar les esquer- des de l’esmentat sistema, com que els seus patrocinadors vetllin per la seva inviolabilitat. Però, en paral·lel, el procés presenta aspectes injustos, com la reivindicació, potser oportunista, de certs valors a càrrec de països que no sempre els han defensat. O com un immerescut desprestigi per a altres que sí que ho han fet.
Al món d’avui –el de l’electrònica, la imatge i la comunicació– molts intenten manipular els mitjans. Una arenga nacionalista o una manifestació de carrer que generi imatges impactants per als noticiaris televisius poden tenir gran efecte. Però cal recordar que les polítiques democràtiques no es construeixen cridant, sinó amb educació, lleis i anys de compromís social. Suècia és una monarquia constitucional la democràcia de la qual figura entre les més avançades del món. És un país amb tradició associativa popular, on la cultura cívica propicia una participació electoral del 80%, i la política exterior de la qual es basa en la neutralitat i ha evitat la guerra des que el 1814 va concloure la que la va enfrontar a Noruega.
Tot es pot millorar: encara hi ha qui recorda les connexions nazis sueques durant la Segona Guerra Mundial o li critica el negoci armamentista. Però Suècia no necessita lliçons de països la democràcia dels quals encara queda, en qualitat i arrelam, molt lluny de la seva.