“Atendré immigrants encara que hi hagi represàlies”
Antonio Pareja, metge de les Balears, explica les seves raons per objectar al decret que limita l’atenció a les persones sense papers
Atenc persones, no pas cartilles o papers, i estic obligat a assistir qualsevol que vingui a la consulta”. Així de categòric es mostra Antonio Pareja, responsable de la Unitat d’Epidemiologia i Control de les Infeccions de l’hospital de Son Llàtzer, el segon més important de les Balears, sobre l’exclusió dels immigrants sense papers del sistema sanitari. Com Pareja, desenes de professionals de les Illes han anunciat que exerciran l’objecció de consciència contra el reial decret llei 16/2012, que limitarà l’assistència a aquest col·lectiu a partir d’aquest 1 de setembre. No té por de les conseqüències ni de les possibles acusacions d’insubmissió: “Continuaré atenent
Aquest metge afirma que hi podria haver un repunt de malalties infeccioses
immigrants encara que hi hagi represàlies, i col·laboraré perquè se’ls visiti dins de l’hospital”.
El rebuig a la mesura de l’Executiu s’ha fet notar en diverses comunitats, però d’una manera especial a les Balears, la comunitat amb més població immigrant d’Espanya –el 21% enfront de la mitjana del 12%, segons informa l’Institut Nacional d’Estadística–. Fins la setmana passada, un total de 77 facultatius illencs havien declarat la voluntat d’objectar en els registres de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC), que suma més de 1.300 metges objectors arreu d’Espanya. També s’hi ha afegit el Col·legi Oficial d’Infermeria de les Balears, que anima a continuar atenent els immigrants contra el criteri del Consell General d’Infermeria d’Espanya, a què pertanyen.
Els arguments són diversos, però un dels més esgrimits són les normatives actuals. “La Constitució, la llei General de Salut Pública i el nostre codi deontològic ens permeten no aplicar el decret. Si un metge es pot negar a practicar un avortament per les seves creences, jo, per les meves, puc atendre tothom qui m’ho demani”, defensa Pareja. Per aquest professional amb 26 anys d’experiència, el decret no només és injust, sinó que també és contraproduent des d’un punt de vista epidemiològic. “Hi pot haver un repunt de les malalties infeccioses en els immigrants i els habitants locals, que després aniran a urgències en més males condicions”. Segons Pareja, la mesura serà “més cara a la llarga” i no suposarà cap estalvi perquè “el 99% de la població immigrant està sana i no recorre al sistema sanitari”. La proximitat de la data d’entrada en vigor del decret dibuixa un panorama dispar entre les comunitats. Les autonomies del Partit Popular es debaten entre l’acatament i un model alternatiu. Aquest últim és el cas de Galícia, on el president Alberto Núñez Feijóo ha promès buscar escletxes legals per atendre els indocumentats. En el cas de les illes Balears, el conseller de Sanitat, Antoni Mesquida, s’ha mostrat contrari a deixar d’atendre aquest col·lectiu, raó per la qual el Govern de les Illes estudia diverses fórmules d’assistència, encara que sempre dins del compliment de la llei. A les Balears, els professionals sanitaris no poden accedir a les bases de dades dels immigrants des de fa setmanes, cosa que ha motivat les queixes de diverses oenagés del sector sanitari.
Altres comunitats com Catalunya, Andalusia, el País Basc, Astúries i la Comunitat Valenciana han mostrat la seva disposició a continuar dispensant assistència sanitària als sensepapers. Passa el mateix amb Navarra, que ahir va anunciar un programa d’ajuts per valor d’1,6 milions d’euros anuals que entrarà en vigor a l’octubre i que permetrà que 2.150 estrangers majors de 18 anys rebin una atenció integral.
D’altra banda, aquests dies les organitzacions assistencials incrementen les accions de rebuig al decret del Govern de Mariano Rajoy. Ahir Metges del Món va anunciar el llançament de la seva campanya “Dret a curar”, en suport dels professionals objectors. Càritas va assegurar que el decret posa les bases per a “un sistema estatal paral·lel de beneficència” i que qüestiona el compliment dels drets humans.