Ryanair: sospites
Sospites. Hi ha alguna cosa que falla quan una companyia aèria ha de fer tres aterratges d’emergència en un dia. Tres avions de Ryanair es queden pràcticament sense combustible en l’aire, i què passa? Res, o gairebé res. Sorprèn com és possible que passin aquestes coses. On són els controls de seguretat de terra que impedeixen que un avió amb 150 persones s’enlairi amb menys reserva que la d’una Vespa? I això, tot i que és terrible, no és el pitjor. Perquè, ara per ara, no veiem pas que s’hagi de corregir aquesta barroeria dels irlandesos. L’amenaça del Ministeri de Foment de retirar-los la llicència sona a broma una setmana després de l’incident de València. En dos anys la firma irlandesa acumula més de cent sancions (un milió d’euros, 100.000 a Catalunya). I va fent, guanyant més i més quota en el renyit pastís aeronàutic.
S’han escrit moltes coses sobre la capacitat de pressió dels nois de Michael O’Leary. Sobre el passatger, evidentment. Des de negar l’embarcament a menors perquè no porten la documentació fins a impedir-te l’accés a l’avió amb compres de l’aeroport. Des de facturar alts recàrrecs fins a fer-te portar l’equipatge entre les cames encara que viatgis literalment encaixat al seient. Però què coi! París “a 110 euros” mereix que acceptem que ens tractin com si fóssim bestiar, oi? Ryanair es deu pensar que està fent un favor a aquesta classe mitjana que ha comès el pecat capital de voler conèixer món... El low cost com la democratització del turisme. Massa sovint, una trampa.
Pressió sobre les administracions públiques, també. Ryanair va desembarcar a Espanya el 2002 i ara és tercera al rànquing per volum de passatgers, només per darrere d’Iberia i Vueling. I és així, sobretot, per la presència que té en aeroports secundaris;
Sense Ryanair, aeroports secundaris com els de Girona i Reus estarien deserts. I què en seria, de la T2 del Prat?
molts, fills de la bombolla de l’opulència que ara la crisi ha fet esclatar. Abaixar el preu sense perdre diners només es pot aconseguir reduint costos. O sigui que deixes que els teus aparells es converteixin en cafeteres volants (mentre el client continuï pagant...), rebentes preus per cruspir-te la competència i aconsegueixes totes les ajudes que puguis de l’administració autonòmica de torn per cobrar la contribució que fas al PIB turístic de la zona. Per posar-ne dos exemples propers: Girona-Costa Brava i Reus. Atrapats. Què en seria, d’aquests dos aeroports, sense Ryanair, on no només té una posició de domini sinó també de privilegi?
L’aeroport del Prat és una altra cosa. Per començar, no és un aeroport secundari (Déu me’n guard de fer una interpretació política sobre la seva gestió). El de Barcelona ha batut el seu propi rècord de passatgers des que va començar l’any. Aquí no hi ha ajuts públics per a Ryanair i al Prat aquesta companyia és la segona que transporta més gent, després de Vueling. Del gener al juliol van volar amb Ryanair gairebé tres milions de passatgers, tots des de la T2 per assignació d’Aena. Què en seria, de l’antiga terminal, sense els irlandesos?
O’Leary coqueteja amb el mateix diable. S’escampa la sensació de por i estafa entre la gent. Foment no pot jugar a dues bandes i deixar tanta sospita en l’aire.