Música i caganers
FREDERIC FAURE (1951-2012) Artista xocolater i músic insaciable
Fa menys d’un any, el setembre passat, tancava la pastisseria Faure de Girona després de 75 anys d’activitat. Multitud de persones van voler ser al costat de Frederic Faure, Fredi, l’alma màter d’un negoci que en les últimes dècades s’havia renovat amb la creació de nous dolços com els Pets de Bisbe, les Mosques de Sant Narcís i especialment amb els tradicionals caganers de xocolata de personatges del món de la política o l’esport. Uns dolços amb què Faure, des del seu obrador del carrer Argenteria, va contribuir també a promocionar la marca Girona.
Per això no és estranya la multitud de clients i veïns que van estar al seu costat el dia en què va tancar. “Fredi Faure era una persona molt estimada, molt treballadora i extremament entregada”. Així el defineix el xocolater de Malgrat de Mar, Jordi Alemany, amb qui va començar l’aventura dels caganers de xocolata a començaments dels noranta.
Si bé Alemany es va especialitzar en la tradicional figura del pessebre, Faure va fer un pas més a les seves creacions i va esculpir a base de xocolata polítics com Jordi Pujol, José María Aznar, Pasqual Maragall, José Montilla o José Luís Rodríguez Zapatero, així com espor- tistes com Ronaldinho, Eto’o, Iniesta, Rafa Nadal o Leo Messi. Unes creacions comestibles de pocs centímetres que van voltar Espanya, amb les quals premiava o censurava la trajectòria del personatge elegit i amb què va obtenir més elogis que retrets. “La seva inquietud pastissera no tenia final, era un creador nat”, destaca el president del Gremi de Pastissers de les Comarques Gironines, Josep Costa.
Però Fredi, a part de la pastisseria, tenia una altra gran passió, potser desconeguda per a molts: la música. De jove va tocar la bateria amb diversos grups. El servei militar va suposar un punt i a part en la seva faceta musical, ja que després de fer la mili es va dedicar al negoci familiar fins que va aconseguir consolidar-lo.
Anys després, junt amb altres excomponents de grups de música de Girona dels anys seixanta, va formar primer el grup Caca de Vaca i, més tard, la banda de rock’n’roll Bit-Shadow, influïda pel grup britànic The Shadows. “Paral·lelament es va dedicar a rescatar els discos, fotografies, cartells, instruments i altres objectes dels grups de rock de Girona dels seixanta”, explica el periodista musical d’El Punt, Xavier Castillón.
Un material que li va servir de base per muntar l’exposició Girona Pop, que es va fer a la Casa de Cultura de Girona, i el llibre Peluts, rockers, i yeyés a la Girona dels 60, que va coescriure amb el periodista Xavier Juanhuix. Un llibre amb què va aconseguir rescatar de l’anonimat molts grups d’aquells anys que haurien caigut en el més absolut oblit. “Últimament, Frederic Faure volia donar continuïtat a aquesta obra amb un altre llibre sobre l’escena musical gironina dels anys setanta”, afegeix Castillón.
Lluís Roca Boué, guitarra de Bit-Shadow que va conèixer el Fredi adolescent, destaca “la seva lluita per viure i la voluntat de superar-se” d’un personatge que va ser “treballador insaciable i atapeït d’inquietuds”. El cantant Pepe Clara el recorda com “l’alma màter” de la banda: “S’encarregava de buscar actuacions, negociar preus, buscar els equips de so, tractar amb la premsa…”, explica. Els seus amics i companys li van retre homentage en una íntima cerimònia dimecres passat amb alguns dels seus temes favorits: l’himne roquer Ruta 66 i la versió de Ray Charles de Yesterday, així com La vall del riu vermell. Un comiat “alegre” per dir adéu a un artista a l’obrador i sobre l’escenari.