La pàtria casual
Lleida continua reivindicant amb orgull que és el bressol natal del genial compositor Enric Granados
Cada vegada que el gran músic Enric Granados tornava a Lleida, generalment acompanyat del seu amic el pianista Ricard Viñes, tota la corporació municipal encapçalava una comitiva multitudinària de ciutadans que anava a l’estació per rebre aquests grans artistes del piano. Després de descarregar l’equipatge dels músics, els acompanyaven fins a la Paeria, on es duia a terme la recepció oficial. Tot això passava ara fa un segle. Les institucions locals eren conscients de l’èxit creixent del gran compositor i tota la ciutat s’enorgullia de ser el bressol de l’autor de
Goyescas.
Enric Granados va néixer a Lleida per casualitat. L’any 1867, el seu pare, Calixto Granados, espanyol nascut a Cuba, va arribar a la ciutat amb la dona i dos fills perquè l’havien destinat com a capità al regiment Navarra, aquarterat a la Seu Vella. La dona del capità Granados, Enriqueta Campiña, d’origen càntabre, estava embarassada del tercer fill, que va néixer el 27 de juliol al número 1 del carrer Tallada, cantonada amb Cavallers, una cruïlla de carrers plena de bullícia, l’accés al castell. El nen va rebre el nom de la mare, Enrique, si bé a la pica baptismal hi van afegir els de Pantaleón i Joaquín. Va ser en aquesta antiga casa, avui rehabilitada i protegida, on Granados va tenir el seu primer paisatge unit a la ciutat, perquè va ser on va passar els tres primers anys de la seva vida.
És un bon inici per a una ruta urbana que busca el record i l’homenatge al músic genial a la seva ciutat natal. En una de les parets es conserva la placa que l’Ajuntament hi va penjar el novembre del 1916, amb prou feines recuperada la ciutat de la commoció causada per la tràgica mort de Granados i la seva dona, Empar Gal, ofegats a les aigües fredes del pas de Calais per l’impacte d’un torpede alemany sobre el Sussex, un vapor que havien agafat a Folkestone per anar a França. A la placa hi ha un gravat amb l’efígie de Granados de perfil en què es veu el mostatxo, potser el detall més característic del seu aspecte físic.
La cruïlla de Tallada amb Cavallers és l’últim esglaó abans d’ascendir el turó de l’antiga catedral. Va ser precisament en un dels primers pendents de la muntanya on la ciutat va tornar a retre tribut a Granados. Es tracta d’una peça de formigó monumental amb una placa commemorativa del primer centenari del seu naixement. L’Ajuntament del 1967 va inaugurar aquest monument i li va dedicar un carrer a l’aleshores incipient eixamplament urbà, a banda de concerts i una memorable representació de Goyescas al teatre Principal.
Segons les investigacions de Lluís Marc Herrera i Oscar Labella al seu llibre sobre el genial músic, el petit Granados va rebre les seves primeres classes de solfeig del capità José Junceda, director de la banda de música del regiment Navarra i bon amic del seu pare. Després de Lleida, la família Granados va viatjar a les Canàries i amb set anys el músic va recalar a Barcelona, on va començar els estudis amb grans aptituds, ja que amb només deu anys acabats de fer va oferir el primer concert de piano.
Per Granados, Lleida només és la ciutat que el va veure néixer, potser res més. Les ciutats de Granados són Barcelona, París i Madrid, però també Tiana, Puigcerdà, Olot, Igualada o Sitges. Després van arribar Nova York i Washington, ciutats on va aconseguir els darrers triomfs.
A Barcelona, el jove Granados es va convertir en un alumne avantatjat del músic Joan Baptista Pujol, mestre de pianistes de renom com Isaac Albéniz, Joaquim Malats, Carles Vidiella i un lleidatà amb arrels, Ricard Viñes. Va ser a París on Granados i Viñes van estrènyer llaços d’amistat, on van interpretar a dos pianos el Rondó de Chopin, la tomba del qual acostumen a visitar a Père-Lachaise. Viñes va encomanar a Granados la seva enyorança lleidatana i van acordar que tornarien junts a la ciutat per oferir un concert als seus paisans.
Els dos amics van arribar a Lleida el maig del 1911 i van oferir un concert que es continua considerant un esdeveniment històric. La ciutat es va entregar al seu genial compositor, el va recuperar i el va col·locar a la categoria de fills il·lustres. Granados va visitar la Seu Vella, va connectar amb joves promeses i va participar en les vetllades del Xop-Bot, un club exclusiu format per artistes i professionals liberals de la burgesia local il·lustrada.
La darrera vegada que Enric Granados va trepitjar la seva ciutat natal va ser el novembre del 1915, quan va assistir a un concert de dos joves músics locals i quan va tocar per última vegada en públic a Espanya. Set dies després, va marxar amb la dona a Amèrica, on va estrenar Goyescas al Metropolitan de Nova York i el president Woodrow Wilson el va convidar a tocar a la Casa Blanca. Tota aquesta trajectòria tan brillant va desaparèixer a les fredes aigües de l’Atlàntic.
Granados va ser el primer artista lleidatà modern i potser el que ha arribat més amunt. La seva ciutat natal en continua programant habitualment les peces i concerts en un auditori que recull tota la potència musical de la ciutat i que, evidentment, porta el seu nom.
L’Auditori Enric Granados presenta una atractiva temporada de concerts que inclou tots els estils musicals. A més a més, també acull la seu del Conservatori de Música de Lleida i de tres destacades formacions musicals, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell, el Cor de Cambra de l’Auditori i la Banda Municipal. Granados continua al cor de Lleida, reivindicat i estimat.