La Supercopa no és un torneig d’estiu
Ara mateix la Supercopa és el títol menys important de la temporada, segons paraules de Mourinho, però si el guanya el Madrid l’entrenador serà el primer a qualificar aquesta Supercopa com la més rellevant de la història. El periodista Diego Torres, un dels més ben informats sobre tot el que passa a la casa blanca, ahir escrivia a El País que Florentino Pérez ha fet arribar al tècnic portuguès la preocupació que té per la Supercopa perquè concedeixi a aquest torneig la mateixa prioritat que a la Lliga o a la Champions. Una de les raons és evitar que el Barcelona aixequi una copa precisament al Bernabeu, on es disputarà la tornada d’aquesta competició.
No és cert que la Supercopa sigui un títol menor, i més si es tracta d’un Barça-Madrid, que seguiran centenars de milions d’espectadors arreu del món. El mes passat es va saber que la Xina estava disposada a oferir quaranta milions d’euros perquè aquest títol es disputés al seu país, cosa que suposava un negoci extraordinari per a la Federació Espanyola de Futbol, organitzadora del torneig. Tanmateix, ni Barça ni Madrid no hi van estar disposats; però, en qualsevol cas, és la prova del nou de l’interès que té com a espectacle global.
A més, aixecar la Supercopa és fonamental per guanyar confiança o, com ha dit Adriano, per començar amb bon peu la recol·lecció de títols. En el cas del FC Barcelona, permetria incrementar la certesa que la nova etapa de l’equip sense Guardiola serà igualment victoriosa. El 5-1 contra la Reial Societat al primer partit de Lliga va servir per comprovar que no ha canviat res en la manera de jugar de l’equip, ni en la manera tan contudent de despatxar els partits. Guanyar el Madrid a doble enfrontament el primer títol, abans de començar el setembre, suposaria sortir a la pool position de la temporada 2012-2013. I fins i tot donaria validesa al missatge lampedusià de la junta que de vegades cal canviar coses perquè en el fons no canviï res. És veritat que a la Supercopa d’aquest any s’hi arriba amb menys tensió, malgrat l’escàndol protagonitzat per Ángel Villar arran d’haver concedit una amnistia als entrenadors després de l’incident del dit a l’ull, una seqüència que serà impossible d’esborrar de la biografia esportiva de Mourinho. Tito Vilanova, menys loquaç que Pep Guardiola però no menys hàbil, ho va resumir amb aquestes paraules: “El càstig més gran són aquelles imatges que duraran anys” . Gerard Piqué, fent una piulada on desitjava a Pepe que es recuperés ràpidament del cop al cap que es va donar al partit de Lliga contra el València, va introduir més elements de distensió.
Les darreres hores, Mourinho no ha tornat a dir que la Supercopa és només el títol més important de l’estiu. Ell té clar que cada trofeu guanyat al seu rival més directe és importantís- sim i comporta conseqüències. I ningú no dubta que seran dos partits disputats i durs, on uns i altres tindran la sensació que no només s’hi juguen una copa sinó també la supremacia en aquest esport.
La Supercopa també té el seu encant per a dos futbolistes com Messi i Ronaldo, que es disputen la pilota d’or, un trofeu que té obsessionat el portuguès després d’haver-lo guanyat l’argentí les tres últimes edicions. Mourinho aprofita cada conferència de
El Reial Madrid dóna prioritat absoluta al trofeu, per molt que Mourinho ho negui
premsa per demanar-lo per al seu pupil, com si la tria fos una qüestió personal. En el cas de Messi, fa un any que no li fa un gol al Madrid, i se’n sent com d’una espina clavada. Els dos últims gols els va marcar a la tornada de la Supercopa d’Espanya passada, que finalment es va endur el Barça.
El morbo està servit. El primer Barça-Madrid de la temporada (podria arribar a haver-hi fins a vuit enfrontaments) promet emocions, tot i que encara no hàgim guardat la tovallola de platja.