De l’ascensor social al muntacàrregues

ANDY Robinson retrata al Magazine la desintegració que pateix la classe mitjana occidental, des dels EUA fins a Europa. Són els efectes devastadors que la crisi també causa en aquest sector social, que els esquerrans van titllar de petita burgesia titubejant, que tant està a favor del capitalista com dóna suport als obrers. Un sector de la població a què el poeta uruguaià Mario Benedetti va radiografiar críticament com mig ric i mig culte, que s’adona de les coses mig tard i que, aleshores, en mig dubta i se’n mig lamenta. La regressió econòmica ha inutilitzat l’ascensor social, aquest invent tan fantàstic de l’Estat de benestar que catapultava els pobres de solemnitat a la condició de simples pobres, que permetia que s’identifiquessin amb la inexistent classe mitjana-baixa, després amb la mitjana-mitjana, pujar a la mitjana-alta i, amb ajuda d’un especulador, arribar al sobreàtic, on ja no cal cap elevador en vertical. Ara hi ha muntacàrregues que operen entre la classe mitjana i la proletarització. Però només en sentit des- cendent, com el fatídic torn de miners que és conduït a la galeria abans de la caiguda. La màgia de l’ascensor va exercir tant poder de fascinació que els sociòlegs fins i tot van inventar la categoria de classe mitjana-baixa perquè els que pertanyien a un estrat econòmic inferior pugessin al carro dels triomfadors. El dubte és la capacitat de resistència i d’empobriment d’aquesta petita burgesia hereva dels pares de la revolució liberal i industrial. El Gran Timoner afirmava que una revolució és un acte violent en què una classe social desplaça del poder una altra classe. De moment, l’única cosa que és evident és que el capitalisme financer expulsa del poder la classe mitjana occidental i trasllada els seus ascensors trucats als anomenats països emergents.