L’OTAN es desmarca de la guerra siriana tot i la implicació turca

La guerra de Síria, encara que sembli estrany, no va ser assumpte a tractar pels ministres de Defensa a Brussel·les. Així almenys ho van manifestar ministres i funcionaris de l’OTAN, començant pel secretari general Rasmussen.

La trobada se celebrava al cap d’una setmana de la reunió d’urgència sol·licitada per l’ambaixa- dor turc davant l’Aliança després de la mort de cinc persones en un poble fronterer amb Síria per granades de morter, pel que sembla de l’exèrcit de Damasc. Igual que en el cas de l’abatiment del Phantom turc al juny, es va invocar l’article 4 del tractat: la convocatòria de consultes, i aquestes es van fer a nivell d’ambaixadors, sense consellers militars. L’article 5, que és la mare del tractat i que implica que un atac contra un dels membres els afecta tots, queda molt lluny de l’ànim dels aliats.

Preguntat Rasmussen per quin seria el límit per a l’OTAN, en una pretesa escalada de Síria contra Turquia, no va voler contestar perquè “les decisions es prenen cas per cas; aquest és un cas hipotètic i jo no responc a casos hipotètics”. L’única vegada que s’ha aplicat l’article 5, va recordar, va ser després de l’11-S.

El component de guerra freda en el conflicte sirià és cada vegada més notori, segons diversos analistes. Mitjans russos –i occidentals molt crítics– entenen que l’OTAN ja intervé a Síria perquè així ho fan indirectament Turquia, els EUA, Gran Bretanya o França. Però “Síria no és a l’agenda”, insistien a Brussel·les. Rasmussen va afirmar: “Creiem que la via correcta és una solució política”. I va afegir: “És lamentable que el Consell de Seguretat de l’ONU no hagi tingut èxit, però l’OTAN no planeja una intervenció, que tindria conseqüèn- cies imprevisibles”. Síria i l’Iran –tot i que no el va esmentar– tenen un acord de defensa mútua. Sens dubte, va dir, tenim plans per defensar Turquia”, una cosa que es pot esperar d’una aliança militar.

Turquia té el suport explícit dels EUA. Però respecte als rebels sirians, el cap del Pentàgon, Leon Panetta, va refusar parlar de tramesa d’armes (els coets antiaeris portàtils, necessaris per frenar a l’aviació de Damasc) i a Brussel·les es va limitar a dir: “Intentem treballar amb l’oposició siriana per desenvolupar les seves capacitats”, sense precisar més.