CIU acaricia la majoria absoluta mentre el PP recupera posicions

El PSC continua caient, ERC manté l’avanç i Iniciativa s’estanca

El moviment tel·lúric que afecta Catalunya des de l’11 de setembre passat sembla lluny de l’esgotament. Més aviat tendeix a consolidar-se i fins i tot a accentuar les pertorbacions electorals que va propiciar. L’última enquesta de Feedback per a La Vanguardia, feta entre els dies 8 i 11 d’octubre, confirma les novetats del sondeig anterior del 30 de setembre, tot i que amb alguns matisos. El principal n’és l’avanç de CiU, que ja en l’última enquesta havia experimentat un salt considerable amb relació a la intenció de vot que registrava abans de l’estiu i fins i tot respecte als resultats dels comicis de novembre del 2010.

Doncs bé, si ara se celebressin les eleccions autonòmiques, la coalició nacionalista tindria a la mà la majoria absoluta –fixada en 68 escons en un Parlament de

L’AVANÇ NACIONALISTA CiU sumaria fins a set diputats més i obtindria ja una clara majoria absoluta: 69 LA RECUPERACIÓ POPULAR El PP reverteix el declivi i manté el rècord d’escons dels comicis del 2010 EL DECLIVI SOSTINGUT DEL PSC Els socialistes continuen en caiguda lliure i ara cedirien fins a vuit parlamentaris

135–, amb una forquilla de 68 o 69 parlamentaris. La progressió sostinguda de la coalició nacionalista es produeix a partir d’un doble front nutrici: el vot més catalanista del PSC i el més possibilista de l’independentisme, en una aposta clara pel vot útil. I d’aquí l’enfonsament de Solidaritat, que podria quedar-se sense cap dels quatre escons amb què compta actualment.

Ara bé, junt amb l’avanç de CiU, que podria sumar fins a set diputats més, l’altre element significatiu té a veure amb la recuperació del PP que, tot i que feblement encara, comença a capitalitzar el vot útil de signe espanyolista. En concret, els populars recuperen fins a tres escons amb relació al sondeig anterior i se situen en un còmput de diputats similar al que compten actualment: 18. L’avanç del PP es produeix bàsicament a compte del creixement potencial de Ciutadans i de la mobilització del seu propi espai electoral, les magnituds del qual a les eleccions generals dibuixen un calador d’electors molt superior que el partit de Rajoy aconsegueix mobilitzar en els comicis locals i autonòmics. Queda per veure, però, el que donarà de si la polarització identitària per a un partit, com el PP, que carrega des del Govern central la rèmora feixuga de les retallades i d’una crisi que no sembla que hagi de tenir final.

Els socialistes catalans, en canvi, semblen definitivament instal·lats en una caiguda sostinguda que en aquest sondeig apunta un nou rècord negatiu. L’enques- ta de final de setembre ja deixava el PSC amb set escons menys dels que va obtenir el novembre del 2010 i un retrocés de gairebé tres punts en percentatge de vot. I el present sondeig consolida a l’alça aquesta caiguda, de manera que el socialisme català podria perdre fins a vuit escons i quedar-se en 20. És a dir, pràcticament empatats amb els seus màxims rivals a escala estatal.

Els principals beneficiaris teò- rics de l’enfonsament del centreesquerra haurien de ser els ecosocialistes d’Iniciativa, i així ho suggeria el sondeig anterior. Tanmateix, l’enquesta actual reflecteix un estancament d’ICV, que a tot estirar aconseguiria un escó més que el 2010. La seva oposició frontal a les retallades, combinada amb un alineament amb el bloc sobiranista, li brinda ara per ara uns rèdits molt modestos, de només un punt. I

aquests rèdits sembla que es dilueixen a mesura que el dilema central dels votants s’allunya de la gestió del Govern i se centra en el conflicte territorial amb l’Estat. Bona prova d’això és que en el sondeig de Feedback de fa un any, ICV registrava una progressió de fins a quatre escons.

En canvi, Esquerra manté intacte l’avanç que reflectia el sondeig anterior (tres diputats i més de dos punts de creixement en intenció de vot), tot i que també mostra signes d’estancament. El reflex més clar d’això és que els sondejos realitzats anteriorment a l’acceleració sobiranista de l’11 de setembre atribuïen a ERC fins a cinc escons més (i així s’esdevenia el juny passat). L’explicació d’aquesta paradoxa rau en l’extraordinària capacitat de CiU per atreure els votants independentistes més disposats a acceptar avanços graduals i, per tant, a donar-li una nova oportunitat a la coalició que lidera Artur Mas. D’aquí, per exemple, que més del 70% dels electors de Reagrupament s’inclinin ara per CiU.

L’enquesta de Feedback conté algunes novetats més que afecten els partits minoritaris. D’una banda, Ciutadans sembla que ha tocat sostre en l’actual context de polarització identitària i es limitaria a repetir el resultat del 2010, encara que els registres de l’enquesta apunten a una deserció significativa d’antics votants del partit d’Albert Rivera, en benefici del PP català. D’altra banda, i tot i que per causes oposades, els independentistes de Solidaritat semblen abocats a quedar-se fora de Parlament, víctimes d’una fuga de vots que beneficiaria a parts iguals CiU i Esquerra.

Tanmateix, la veritable novetat del sondeig en l’àmbit de les formacions minoritàries es produeix en relació amb el partit de signe xenòfob Plataforma per Catalunya. El grup que capitaneja Josep Anglada compta amb una intenció de vot que li atorga possibilitats d’accedir a la Cambra catalana, encara que ja el 2010 va obtenir un suport similar i se’n va quedar fora per uns quants milers de paperetes a Barcelona.

Els indicadors restants de l’enquesta no fan més que reforçar les expectatives electorals que dibuixa el sondeig. Així, en el capítol de la valoració dels líders polítics catalans, el president Mas

L’ESTANCAMENT D’ERC Esquerra mantindria els 13 diputats del sondeig anterior, però sembla estancada

PÈRDUA DE FORÇA D’ICV Iniciativa, que va arribar a aspirar a 14 escons, pot quedar-se amb deu o guanyar-ne només un

MINORIES ALTERADES C’s resisteix, però SI pot desaparèixer i la xenòfoba PxC té opcions d’escó

continua molt per davant i és, junt amb Oriol Junqueras, l’únic dirigent que obté l’aprovat dels ciutadans. Certament, l’ecosocialista Joan Herrera experimenta una millora que l’acosta a l’aprovat, però la resta de líders registren avanços tan modestos que gairebé no suposen un canvi en el seu estatus. Aquest seria el cas del socialista Pere Navarro, que millora tres dècimes, però continua enfonsat en el terreny del suspens rotund, amb un 3,66.

Finalment, un 40% dels consultats assegura que la imatge que tenia del president Mas ha millorat les últimes setmanes, encara que el saldo positiu respecte als que tenen ara una opinió pitjor del líder de CiU s’ha reduït en vuit punts des del sondeig anterior. Si al setembre aquests últims suposaven un de cada cinc catalans, ara en són un de cada quatre.