Reorganització d’espais per resistir
Les dades que publica l’enquesta de La Vanguardia descriuen la configuració d’un escenari on el mapa polític català es reorganitzarà amb voluntat de “resistir” davant l’adversitat, ja sigui aquesta “nacional” o “econòmica”, i sembla que l’electorat, de forma pragmàtica, prioritzarà els partits que en cadascun d’aquests eixos es percebi que és el més capacitat per assolir resultats.
El sondeig que va publicar fa dues setmanes La Vanguardia ja indicava com una part de l’increment del sentiment independentista rau en la percepció que els diferents governs de l’Estat han incomplert els compromisos amb Catalunya i, també, que les darreres sentències del Tribunal Constitucional han posat fi a l’esperit de la transició; aquests dos factors, en un context de crisi econòmica sense perspectives de sortida a mig termini, generen desencís amb el present i porten a cercar un nou escenari. El “pacte fiscal”, per una gran part de l’opinió pública, era l’eina per assolir un nou equilibri, però quan aquest no ha estat possible, una part de la ciutadania no descarta la independència, vista com un pas no traumàtic (manteniment de relacions comercials amb Espanya i millora del nivell de vida). Però una gran part d’aquests mateixos independentistes de darrera hora en la mateixa enquesta diuen que amb un canvi constitucional les aigües es podrien reconduir. Res encara s’ha trencat.
Aquest clima d’opinió que descriu
Qui capitalitzi el 25 de novembre els diferents tipus de malestar ciutadà tindrà més força per capgirar la situació actual La sobirania és un somni per als uns i un escenari de darrer recurs per als altres, i per això mobilitza menys gent a la contra
el sondeig explica perquè milloraran els partits que transmetin que amb la seva força es podrà “resistir” millor, ja que passi el que passi el 25 de novembre, aquell dia no es juga la independència, però en canvi qui capitalitzi els diferents tipus de malestar ciutadà tindrà més força per capgirar la situació actual, sabent que realment la independència necessita d’un referèndum ad-hoc, que avui no té data ni forma legal establerta per realitzar-se. Per als uns és un somni, per als altres un escenari de darrer recurs si tot falla, i just per aquest component instrumental, mobilitza menys gent a la contra del que hom podria suposar.
En aquest context, l’enquesta que avui publica La Vanguardia apunta que la confiança en el president Artur Mas rebrà el suport de molts catalans perquè tingui més força davant el Govern central, amb un mandat que “en darrer recurs” li dóna dret a reclamar un referèndum per decidir si en aquell moment hi ha una majoria secessionista o no a Catalunya. Lògicament, el creixement de CiU va en detriment d’un major increment d’ERC i podria deixar fora del Parlament de Catalunya SI.
Un altre partit de resistència, però en aquest cas respecte del model econòmic per sortir de la crisi, és ICV i el rebuig a les polítiques d’ajustos, cosa que li permetrà captar votants del PSC que ara veuen el seu partit de primera preferència com a poc útil per aquest tipus d’oposició.
I en el tercer àmbit de resistència, però no menys important i que actua com a reacció al primer, es troba la defensa d’una Catalunya integrada com ara a Espanya, i aquí el lideratge indiscutible el té el PPC, si bé la presència de Ciutadanss dispersa part del seu vot natural, i impedeix que es visualitzi més clarament aquest tercer espai de representació ciutadana. La clau d’aquestes eleccions catalanes és ser percebut com “el millor partit” per liderar cadascun d’aquests tres blocs de resistència.