Dos estats a la UE

No s’entèn la previsible jugada del Govern espanyol que pretèn que la UE reconegui explícitament que “si Catalunya se separa d’Espanya deixarà de pertànyer a la UE i haurà de considerar-se un país tercer”. Per pertànyer a Europa, la seva sol·licitud formal haurà de ser acceptada per unanimitat per tots els seus membres.

Sembla estrany que aquests mateixos polítics espanyols no caiguin en què aquesta mateixa tesi, que pretenen que adopti explícitament la UE, també haurà d’aplicar-se a un Estat espanyol sense Catalunya ja que, en cap cas, pot continuar considerant-se Espanya perquè no respondria a les característiques de l’Espanya coneguda fins ara. Ni per territori, ni per habitants, ni per PIB podria considerar-se el mateix Es- tat anterior a una hipotètica separació de Catalunya. Aquest fet trencaria inevitablement l’actual pes assignat a Espanya dins la UE, ja que la seva quota de poder dins d’aquesta ja no respondria ni a la seva importància econòmica ni demogràfica. Conseqüentment, una Espanya sense Catalunya no podrà mantenir el seu statu quo dins la UE sense l’oposició de la resta dels membres europeus. Si Catalunya se separa d’Espanya no es crearia un nou Estat, sinó que se’n crearien dos: Catalunya i l’Estat espanyol sense Catalunya. I aquests últims haurien de seguir el mateix camí respecte a la UE, sigui quin sigui.