Canvis en el PSC

Vagi per endavant que no tinc cap afiliació política. Reconec haver patit sovint un gran desencís provocat per les actuacions de les formacions polítiques, però sempre m’he esforçat a rebuscar en els programes electorals alguna cosa que m’ajudés a dipositar una papereta a l’urna de torn.

Avui em dirigeixo directament al PSC, un partit que sempre ha tingut com a objectiu ser un partit de govern a Catalunya i que s’ha definit –i crec que encara ho fa– com a partit catalanista en benefici dels ciutadans del nostre país. Darrerament percebo una renúncia a totes dues coses.

La veu pròpia al Congrés de Di- putats s’ha reduït a un “error” a l’hora de votar; votar en contra d’una resolució que pretenia que la Generalitat de Catalunya pogués consultar als catalans i catalanes sense haver de demanar permís a ningú. Quin valor hem de donar a les seves recents abrandades afirmacions, aquí a casa nostra, en defensa del dret democràtic de la ciutadania a ser consultada? Hem d’interpretar que el PSC, un partit de Govern del meu país, renuncia d’entrada a aquesta competència? No volen governar amb totes les competèn- cies? O és que ja han decidit renunciar a ser ells mateixos i actuar sempre amb submissió absoluta a les ordres del PSOE? Com se senten els i les que encara són socialistes catalans? PSC, qui t’ha vist i qui et veu!

JOAN CORNEY I VILÀ

Girona