Finançament en temps de crisi
El món dels fons d’inversió i el de la investigació científica al sector públic poden anar de la mà. S’estan assajant amb èxit models apassionants i imaginatius de col·laboració publicoprivada que trenquen vells tòpics i uneixen el millor dels dos mons per finançar la millor ciència i, alhora, aconseguir rendibilitat per a l’inversor.
Imperial College, universitat britànica amb catorze premis Nobel en la seva història, va constituir el 1986 una empresa, Imperial Innovations PLC, per comercialitzar el seu coneixement i actuar com a fons d’inversió creador d’empreses tecnològiques. A partir de l’any 2000 l’empresa va concretar diversos acords amb inversors privats que adquirien participacions minoritàries en les empreses creades, constituïen fons d’inversió mixtos juntament amb la universitat o fins i tot es convertien en accionistes de la pròpia Imperial Innovations PLC.
Un fet remarcable: el 2006 l’empresa va iniciar la seva cotització al Mercat Alternatiu Borsari britànic (AIM) per continuar captant fons privats, i va aconseguir una injecció de 32,6 milions d’euros, seguida d’una ampliació el 2007 de 37,7 milions d’euros. En l’última dècada Imperial Innovations PLC ha col·laborat en la captació de més de 100 milions d’euros en recursos privats que reverteixen directament en la qualitat científica de la universitat. Al mateix temps els inversors en Imperial Innovations PLC podran obtenir rendibilitat tant partint de les plusvàlues de les seves accions com per futurs dividends resultants de l’èxit de les empreses creades. I universitats com Oxford, Cambridge i University College London ja s’han afegit al projecte i utilitzen també Imperial Innovations PLC com a comercialitzadora de la seva ciència.
Una altra experiència interessant és la de Nesta (National Endowment for the Science, Technology and the Arts) organització que gestiona 313,4 milions d’euros obtinguts de la Loteria Nacional Britànica. Amb aquesta quantitat s’ha constituït un fons d’inversió la rendibilitat anual del qual suposa un nivell basal de finançament per a la mateixa Nesta i que es canalitza cap a la creació i creixement d’empreses que comercialitzen resultats científics i tecnològics de les universitats.
La constitució d’endowments (donacions), com
Universitats britàniques i americanes gestionen fons d’inversió milionaris per finançar ciència a les seves pròpies institucions
els gestionats per Nesta al Regne Unit, és freqüent a les universitats americanes. Harvard té un impressionant fons de 30.700 milions de dòlars gestionat per Harvard Management Company, mentre que Yale i Princeton disposen d’actius en els seus fons per sobre dels 19.000 i 16.000 milions de dòlars respectivament. Amb rendibilitats anuals mitjanes –durant les últimes dues dècades– de l’ordre del 10%, aquests fons han generat anualment milers de milions de dòlars per finançar ciència a les seves respectives universitats. Són principalment les donacions d’exalumnes i d’empreses amb algun tipus de vinculació amb les institucions acadèmiques les que nodreixen els endowments americans.
Aquests models de col·laboració publicoprivada no són exclusivament anglosaxons. A Suècia el prestigiós Institut Karolinska, dedicat a la investigació biomèdica, va constituir l’empresa Karolinska Developments AB. Aquesta empresa utilitza recursos privats per convertir les patents biotecnològiques sorgides de l’Institut en fàrmacs comercialitzables, després d’adquirir de la universitat l’accés exclusiu a la cartera de patents acadèmica. L’empresa sueca va iniciar la seva cotització en borsa (Nasdaq OMX Nordic) el 2011, i va aconseguir una injecció de 71,4 milions d’euros del món privat. Amb aquesta operació la universitat va obtenir un retorn econòmic immediat en llicenciar les seves patents a l’empresa cotitzada i un diferit en forma de royalties derivats de la comercialització futura de fàrmacs.
A Bèlgica el fons d’inversió CD3 (Centre per al Disseny i Descobriment de Fàrmacs) va ser creat per la Universitat Catòlica de Lovaina el 2006. En l’actualitat dedica un total 24 milions d’euros a finançar 20 projectes sorgits de la universitat amb possibilitat de generar, en col·laboració amb la indústria farmacèutica, rendibilitats atractives i en les àrees de sida, hepatitis, càncer, asma, etcètera. L’Agència Espacial Europea (ESA) utilitza el seu propi fons d’inversió per implementar una estratègia similar en un sector com el de l’espai.
Finalment, no oblidem els fons d’inversió corporatius amb els quals companyies multinacionals com Merck (Merck Capital Ventures), Intel (Intel 64 Fund), Siemens (Siemens Venture Capital) financen la creació d’empreses tecnològiques, de manera que moltes vegades adquireixen propietat intel·lectual del món acadèmic i generen ingressos per al sector públic alhora que amplien la seva cartera de productes i oportunitats de negoci.