L’exemple israelià
Si hi ha un país que ha fet bé les coses en matèria de finançament de la innovació i creació de noves empreses aquest és, sense cap mena de dubte, Israel. La dècada dels anys 90, els israelians van decidir apostar per la innovació i la tecnologia per revitalitzar la seva economia. En poc més d’una dècada s’han convertit en el país que dedica el percentatge més gran del PIB a R+D (el 4,3%, per davant del Japó, Alemanya i els Estats Units), el que té la inversió més gran en capital de risc per càpita del món i el tercer en nombre de companyies cotitzant al Nasdaq, només per darrere de dos colossos com els Estats Units i la Xina. A més, la major part de líders mun-
Catalunya podria fer una aposta semblant a la d’Israel per reactivar l’economia i crear ocupació
dials en l’àmbit tecnològic (Microsoft, Intel, Huawey, Alcatel-Lucent, Ericsson... entre molts d’altres) han creat importants centres d’R+D al país i els principals inversors en tecnologia estan apostant per les start-up i els equips israelians, amb la qual cosa neixen i es desenvolupen gran quantitat d’empreses tecnològiques que estan contribuint més que cap altre sector a impulsar l’economia i crear ocupació.
Israel té el mateix nombre d’habitants i un producte interior brut molt semblant al de Catalunya. La pregunta és, doncs, òbvia: pot (i ho ha de fer) Catalunya fer una aposta similar per reactivar l’economia i crear ocupació? Des del meu punt de vista, sí. Podem replicar el model israelià? No directament, perquè el context cultural i geopolític d’Israel és molt diferent del nostre, però sí que podem inspirarnos en algunes de les polítiques que s’han dut a terme recentment en aquell país.
Hi ha diversos factors determinants per explicar l’èxit d’Israel. Un és la centralització de les polítiques de finançament de la innovació en un sol departament governamental (l’oficina del Chief Scientist) que es regeix per criteris més tècnics que polítics. Un altre, l’aposta decidida per la inversió pública, utilitzant mecanismes que han facilitat a més l’atracció de capital privat al sector. També han resultat essencials la selecció dels millors gestors de capital de risc perquè inverteixin al sector en condicions alineades amb els diners públics i la globalització, el món com a mercat tant per vendre tecnologia com per captar capital.
Israel i Catalunya són sens dubte diferents en aspectes molt importants i les polítiques no poden calcar-se, però hauríem d’estudiar amb detall el que s’ha fet i el que s’ha aconseguit a Israel, perquè l’aposta podria valer molt la pena.