L’estereotip del jubilat
Si giréssim l’argument del revés, no seria fals dir que una imatge pot mentir més que mil paraules. El lector Joaquín Solana Oliver fa una reflexió molt pertinent sobre quina és la visió que els mitjans transmeten dels jubilats: “A les pàgines econòmiques –escriu–, quan hi apareixen notes sobre pensions, els diaris en general –i també vostès– solen publicar imatges de persones grans en actitud passiva (asseguts en un parc, jugant a la petanca, etcètera), cosa que no reflecteix la situació real a la societat d’avui ni la diversitat de les persones que formen part d’aquest col·lectiu”. I en cita alguns exemples, l’últim dels quals és a la pàgina 84 del 30 de setembre, en què la foto d’un grup d’homes grans jugant a cartes il·lustra un article titulat “Els pensionistes, en suspens fins al desembre”.
Atès que “la realitat és molt més rica que les imatges”, el senyor Solana proposa una reflexió seriosa sobre la representació de l’edat, perquè “els estereotips del segle passat ja no serveixen” i perquè “els canvis demogràfics tenen conseqüències econòmiques i socials de molt d’abast”.
Des de l’òptica periodística, la reflexió del lector és important perquè ens recorda que, sovint, les fotografies que es publiquen al diari tenen un valor més il·lustratiu que no pas informatiu. Els protocols de producció preveuen reservar a cada pàgina un espai per a una fotografia. Però massa vegades s’acaba omplint amb una imat-
La representació gràfica del pensionista com una persona ociosa correspon a un model preindustrial
ge al·legòrica o reiterativa del text que l’envolta i no amb una foto amb valor informatiu o de denúncia o que aporti la mirada pròpia i genuïna del fotoperiodista.
De totes maneres, la carta del lector va més enllà de la crítica puntual a la producció del diari. És una reflexió sobre la responsabilitat social del periodisme. Jordi Pericot, catedràtic emèrit de comunicació, està d’acord amb el lector que “els estereotips periodístics continuen construint una realitat allunyada de la vida actual” i situa la representació del jubilat a través d’una persona ociosa en els “models heretats de la prerevolució industrial, en què l’esforç físic definia la utilitat de les persones”.
L’estereotip del jubilat passiu ofèn. El lector Solana, molt prudent, escriu que “es tracta d’imatges que, malgrat no pretendre-ho, podrien ser portadores d’una subtil però evident discriminació”. I Pericot, més contundent, creu que “els mitjans haurien de canviar d’actitud i deixar de considerar les persones grans com a ser inútils”.
No sé si calia girar el refrany per preguntar-nos si les imatges poden mentir més que mil paraules. Però, en tot cas, caldrà reflexionar-hi i saber a què han de respondre els estereotips periodístics d’avui. Jordi Pericot creu que “cal, des dels mitjans, superar la visió de la gent gran com a persones marginades”. I no només per adequar el relat periodístic a la realitat. Ho creu també perquè “si tenim en compte la mitjana d’edat, els ‘jubilats laboralment’ són persones amb un gran potencial d’activitat social i cultural que ni la societat ni els mitjans poden desaprofitar”.