Tornar a Greenwich?
Experts demanen endarrerir l’hora per millorar la conciliació i la productivitat
LDECISIÓ POLÍTICA No va ser fins al 1942 que Espanya va decidir adoptar el fus horari d’Alemanya RESULTAT Jornades interminables, poc descans i escàs temps personal
a idea no és nova, però cada vegada que Nuria Chinchilla, professora del departament de Direcció de Persones a les Organitzacions i directora del Centre Internacional Treball i Família de l’IESE Business School, l’explica, el debat es revifa. En poques paraules, la proposta de Chinchilla es basa en el fet que Espanya adopti l’horari de la Gran Bretanya i Portugal, tal com li correspondria per la seva situació respecte al meridià de Greenwich, amb la més que honrosa finalitat de millorar la conciliació de la vida laboral, personal i familiar dels ciutadans i augmentar la productivitat de les empreses. Objectius que, segons experts en gestió del temps, empresaris i treballadors, són clau per sortir d’una crisi econòmica que tenalla i escanya a la societat.
Però, és possible alinear-nos amb l’horari britànic? “És evident que sí. De fet, havia estat l’horari espanyol des del 1884, any en què es va celebrar una
HORARI INCONGRUENT Si es dina a les 14 h i se sopa a les 21, caldria començar a treballar a les 10
conferència internacional on es va acordar que el meridià de Greenwich seria el de referència per establir el dia universal”, assenyala Chinchilla. Però aquest fus horari es va modificar el 1942, quan l’Espanya de Franco va decidir ubicar-se en el fus horari d’Europa central pel suport que proporcionava a l’Alemanya de Hitler, tal com va explicar al VII congrés nacional per racionalitzar els horaris espanyols, celebrat aquesta setmana a Madrid, en què han participat 200 persones del món econòmic, mediàtic, polític, sindical, social i de la societat civil.
Per això, tot i que el meridià de Greenwich passa per Castelló, Espanya té l’horari de països tan distants com Suècia, Dinamarca, Alemanya o Txèquia, i es regeix per unes hores allunyades de la solar. Per això, a València hi ha una hora de diferència respecte a la que li correspondria a l’hivern i dues a l’estiu, i a Galícia n’hi arriben a haver fins a dues a l’hivern i tres a l’estiu.
Això té conseqüències nefastes per al desenvolupament normal de la vida dels espanyols, sobretot laboral. Per què? “Perquè si dinem entre les dues i les tres del migdia i sopem entre les nou i les deu del vespre, hem de començar a treballar entre les deu i les onze del matí. Això seria el més lògic. Però no ho fem. Al contrari, ens llevem d’hora i allarguem el matí d’una manera eterna, cosa que dóna com a resultat una jornada interminable”, assenyala la professora de l’IESE.
El resultat d’aquesta situació és ben conegut: jornades labo- rals que no tenen final, que impossibiliten que el ciutadà pugui tenir una vida més enllà de la feina, que l’angoixa i el crema i que, a sobre, no es tradueix en un benefici per a l’empresa, al contrari. La baixa productivitat de les empreses espanyoles, tal com reiteren una vegada i una altra els estudis internacionals, n’és una prova.
Quina és la solució? Segons Chinchilla, que el Govern espanyol no modifiqui el rellotge en el proper canvi d’hora de l’estiu, el 31 de març del 2013. “Així ens situaríem a l’hora d’estiu d’Europa Occidental, la nostra! La mateixa que Portugal, la Gran Bretanya i el Marroc”, assenyala la professora Chinchilla. Segons els seus càlculs, això permetria guanyar una hora de vida familiar i personal. “Si aquesta mesura, que té cost zero, s’uneix a la reducció del temps de dinar de les dues hores actuals a una, es guanyaria molt més… Així, els espanyols tindrien més temps per a ells mateixos, estarien més
satisfets amb la seva vida i la seva feina, menys estressats i les empreses augmentarien la productivitat.
Hem vist la teoria d’aquesta experta, però què en pensen els empresaris? Pel que sembla, la unanimitat és absoluta: cal racionalitzar els horaris laborals perquè són “inhumans” i perquè llasten la productivitat de les empreses. Així ho van indicar els ponents d’aquest congrés, entre els quals hi havia directius d’empreses com La Caixa, Vueling, Once o Euskaltel, i representants, de consumidors (OCU), de grans superfícies comercials (Anged), de detallistes (Cecoma), d’autònoms (ATA), d’empresàries, de periodistes (Fape)... Tots van lloar els avantatges de racionalitzar els horaris, inclosa la tornada a l’horari de Greenwich, màxim en uns moments de crisi.
L’empresari Juan Pablo Lázaro, vicepresident de la Confederació Espanyola de Petites i Mitjanes Empreses (Cepyme), ho explica de manera clara: “Perquè uns horaris racionals, humans, retenen el talent, permeten la formació del treballador, redueixen els costos estructurals de les empreses, redueixen l’absentisme, milloren l’organització de l’empresa. És una bona eina de màrqueting i, sobretot, harmonitzar els horaris espanyols amb els europeus va acompanyat d’un estalvi considerable”. Perquè, segons Lázaro, els costos empresarials a Alemanya són un 33% més barats que a Espanya perquè tenen uns horaris laborals més compactes.
En la mateixa línia es va manifestar María José Marinar, presidenta de la Federació Espanyola d’Empresàries BPV Spain, que va mostrar la seva perplexitat perquè, malgrat les evidències i les dades objectives, Espanya continuï apostant per uns horaris que perjudiquen clarament el país. I va posar sobre la taula algunes xifres que deixen en evidència una classe política, empresarial i una societat que, malgrat la realitat, sembla obstinada a mantenir un fus horari perjudicial: encara que Espanya és dels països en què més hores es treballen (1.663 hores anuals, davant les 1.419 dels alemanys, per exemple) la seva productivitat deixa molt a desitjar. “Un informe recent efectuat en 142 països ens situa al lloc 36, i volem ser la vuitena potència econòmica del món?”, es pregunta Marinar.
La presidenta de la Federació Espanyola d’Empresàries BPV insisteix que els horaris s’allarguen en extrem, cosa que impedeix el descans (els espanyols dormen de mitjana uns 50 mi-
PRODUCTIVITAT S’ha demostrat que la conciliació augmenta la productivitat un 19%
POC EFECTIU Quan els europeus se’n van a dinar els espanyols treballen, i viceversa
INCOMPRENSIBLE Tot i que les dades mostren que l’horari espanyol és perjudicial, continua
nuts menys que la resta dels europeus) i el manteniment d’una vida personal i familiar òptima, tot i que està demostrat que només són efectives “la meitat de les hores dedicades a la feina”, assenyala. “Els estudis diuen que la conciliació augmenta en un 19% la productivitat”, insisteix Mainar, que reitera que una de les causes de l’absència de dones als càrrecs directius empresarials es deu a aquests horaris irracionals. “Tot i que les dades avalen que la presència de dones augmenta la productivitat, continuem ignorant la meitat de la població... Com pot ser que continuem fent les coses de la mateixa manera?”.
Per Luis Bolz, director de recursos humans de La Caixa a Madrid, insisteix que cal revisar els horaris ara més que mai per intentar sortir de la crisi, perquè “s’està prioritzant la presència davant l’eficiència”. Com es pot fer? Bolz és partidari de tornar al fus horari de Greenwich, però també d’“abordar canvis culturals”.
I, pels que es puguin mostrar crítics sobre el canvi de rellotge, Chinchilla fa una última reflexió: “Els espanyols estem desfasats respecte a Europa: quan ells mengen nosaltres treballem, i viceversa”.