Patata refugi
El mercat a l’engròs assegura que se n’ha disparat la venda perquè s’ha convertit en una alternativa útil a la taula del pobre
Patates bullides, fregides, en un estofat, com a plat principal o per acompanyar: “Se’n gasten moltes, alimenten, són sanes i agraden a tothom..., i no són cares”, apunta el propietari de Patatas Torribas (en distribueixen més d’un milió de quilos setmanals a Catalunya), Francesc Casamitjana. I és possible que per tots aquests motius la crisi hagi fet que siguin un valor a l’alça. La patata és un refugi. A Mercabarna esperen tancar l’any amb unes 230.000 tones comercialitzades, quan fins al 2006 ni tan sols s’havia arribat a les 180.000. I, tot i que els preus pugen des del juliol, gairebé a nivells del 2010 –a uns 36 cèntims el quilo de mitjana, deu més del que costava al juny–, no consideren que se’n venguin menys. De fet, la pujada es deu a l’augment de la demanda en un any que la producció ha acompanyat.
“Encara continua sent barata per tot el que aporta”, assegura Joan Llonch, gerent de Gavà Grup, un dels líders en importació i exportació de fruita i hortalissa de Catalunya. Llonch també ocupa el càrrec de president de l’Associació de Concessionaris de Mercabarna. “Des que va començar la crisi, la demanda de patata ha anat augmentant”, afegeix. Tot i que, això sí, les males collites d’alguns anys han fet que no es venguessin totes les que es podien haver venut. El cas més significatiu va ser el 2010, amb una temporada terrible a Normandia. Aquell any, a Mercabarna només se’n van comercialitzar unes 170.000 tones –el 2009 n’havien estat 191.000– i els preus es van disparar fins als 35 cèntims. “Però el 2011, que es van situar en 0,34, se’n van vendre 226.397 tones”, afegeix.
Enguany el preu ha estat molt baix, entorn dels 26 cèntims, fins que va començar a pujar al juliol: la sequera, l’augment de la demanda del Regne Unit, que habitualment és autosuficient... “Però si estan apujant els preus aquest any des de l’estiu és perquè cada vegada es volen més patates i aquest any n’hi ha moltes. La producció va bé, no com el 2010. I una cosa, el preu se situa en els 36 cèntims el quilo, però és la
“Encara és barata si es té en compte tot el que aporta”, assegura Joan Llonch, un dels líders del sector
mitjana: hi ha patates més barates i hi ha patates més cares”, afegeix Llonch.
En canvi, els majoristes de la Catalunya interior no tenen la mateixa visió del mercat. Entre els productors locals, Antoni Pifarré, un majorista lleidatà, afirma que les vendes no s’han incrementat i adverteix que la sequera ha reduït
la producció de l’ordre d’un 20% a Espanya i un 15% a França, cosa que ha provocat que el preu hagi augmentat al llarg de l’any fins a gairebé duplicar-se.
Però els majoristes de Mercabarna insisteixen: al llarg dels darrers anys la venda de patates sense netejar s’ha disparat i s’han tornat a vendre a pes en fruiteries, en colmados (tots en tenen i és un canal de venda molt important), en algunes grans superfícies...
Se’n comercialitzen moltes d’empaquetades, però, tal com passa amb altres productes, la venda a granel cada vegada convenç més compradors. “Aquest tipus de venda, a més a més, permet comprar-ne exactament la quantitat que se’n necessita. Nosaltres en venem moltes així. Sense netejar, també. El públic busca el preu més barat”, explica Lluís Barri, un dels propietari de Germans Barri.
I és que, tot i que la patata agatha o monalisa són les més
“La crisi ha fet que es redescobreixi la patata –afirma Casamitjana–; agrada a tothom”
populars, com la kennebec i la red pontiac, i es venen després de la pujada de juliol a uns 40 cèntims d’euros el quilo a Mercabarna, hi ha altres patates sense netejar (o aquestes mateixes) que es venen a granel i que es poden trobar a 10-12 cèntims (preu a l’engròs). “Al
llarg dels darrers dos anys surt molt producte de baix preu, com la patata sense netejar” certifica Joaquín Clemente, responsable del Grupo Fernández.
“La crisi ha fet que es redescobreixi la patata”, afirma Casamitjana. “Crec que agrada a tothom i, a més a més, els menjars fets a base de patata es conserven molt bé a les carmanyoles... Ara potser també hi ha més gent que té més temps per preparar-les. Et poden solucionar molts àpats i no són cares”, insisteix. “Potser no es vendran les 230.000 tones previstes per a aquest any i no es compliran totes les expectatives, però que se’n venen moltes i que se’n vendran moltes més és segur”, afegeix Barri. “En moments com els que vivim ara sempre s’ha tingut molt en compte la patata”, recorda Casamitjana, que cada any en comercialitza entorn de 80 milions de quilos...
Però què passa amb les patates més cares? Perquè també n’hi ha. Una de les més populars és la patata del bufet, que aquests dies es ven a Mercabarna a uns 80 cèntims el quilo. “També se’n venen”, apunta Barri, amb una important mostra a la seva botiga de Mercabarna. Perquè, insisteixen aquests especialistes de la patata, la crisi té molt a veure amb l’augment de la demanda, però per això mateix l’alta cuina també l’ha descobert.
Torribas també comercialitza patates especials per a microones (es fan en vuit minuts) i altres de baixes en calories. “Mercabarna, a més a
“Mercabarna s’ha convertit en un gran mercat de la patata”, assegura el majorista Llonch
més, s’ha convertit en un dels centres més importants de comercialització de patates del sud d’Europa. També hi ha patates que vénen aquí, s’envasen i marxen per comercialitzar-se a Centreeuropa”, afegeix Llonch.
I què passa amb els altres productes? “Hi ha una barrera psicològica respecte al preu que està fixat en els 99 cèntims”, apunta el president del Gremi de Fruites i Verdures de Mercabarna, Casimir Llorenç. És a dir, pràcticament se sol comprar el mateix que es comprava, però peces més petites, en menys quantitat, perquè no arribin a la frontera de l’euro... I això sí, quan toca. Sobretot productes de temporada. Mentrestant, la majoria dels exòtics baixa i creix el consum de coliflors, carbasses, porros, pastanagues... “I de plàtans mascles. Aquí es nota molt el paper de la immigració. Per ells són les nostres patates”, apunta Llonch. Efectivament, per norma general, els fruits més exòtics –i cars– sí que han baixat. Ja no són els anys d’abans de la crisi... “Les patates només tenen coses bones”, afirma Casamitjana.