Esmorzar a Broadway
La cèlebre novel·la de Truman Capote arribarà al districte teatra
Si alguna creació sembla una de les més genuïnament novaiorqueses, aquesta és. sens dubte, Breakfast at Tiffany’s. O Esmorzar a Tiffany’s com es va conèixer a Catalunya la novel·la d’un escriptor genuïnament novaiorquès com Truman Capote, malgrat que va néixer a Nova Orleans i va morir a Los Ángeles. Així són les coses genuïnes.
La va crear al carrer Willow, al barri residencial de Brooklyn Heights, un dels punts amb millor vista de la línia de l’horitzó de Manhattan i veí del pont més famós i visitat de la ciutat. En aquest carrer, al número 70, va fixar la seva residència entre 1955 i 1965, durant una de les èpoques més productives i brillants de l’autor d’A sang freda.
La novel·la dels diamants (1958), de trama ubicada a la Cinquena Avinguda, va tenir la seva versió cinematogràfica d’èxit el 1961 sota la direcció de Blake Edwards. Definida com a “comèdia romàntica”, aquesta pel·lícula va fer que la protagonista del relat, Holly Golightly, s’associés per sempre a Audrey Hepburn. La seva imatge es va convertir en una icona de la dona jove que es trasllada a la Gran Poma a la recerca d’un estil de vida urbà i lliure.
“Li fa res si m’estiro una estoneta amb vostè? Som amics, això és tot. Perquè som amics, oi?”, diu la Holly.
L’ombra d’Audrey assoleix gairebé el significat de la malastrugança per a les seves successores, vista l’experiència. Emilia Clarke, que transita amb èxit per la violència colpidora de la sèrie Juego de tronos (HBO), ha estat l’elegida per donar vida a Golightly a l’escena de Broadway. La seva representació s’ha programat a partir de febrer, a Shubert.
Encara que sigui un relat tan novaiorquès, l’adaptació teatral al gust de Broadway d’aquest prestigiós esmorzar exemplifica la dificultat d’arribar a la meca escènica, des del punt de vista comercial. Londres en va veure una versió el 2009, però no va viatjar fins aquí.
Hi va haver una versió musical, que es va provar a diverses ciutats dels Estats Units, que el 1966 va aixecar el teló al cor de Times